La tercera Picamotada ja és història. Els membres del Picamoto vam viure els pasats dies 20, 21, 22 i 23 d'agost una experiència realment innolvidable. El dijous dia 20 a les 5 del matí ens varem trobar per tal de comennçar un viatge que ens portaria per quatre països diferents al llarg dels següents quatre dies. Amb les motos carregadetes vam iniciar el trajecte per autopista fins a la frontera amb França tot aprofitant l'agradable temperatura que ens proporcionava la matinada. Un cop en territori francès varem abandonar l’autopista per tal de seguir el recorregut per carretera nacional; un cop transcorregut uns 100 km. de carretera nacional varem tenir el primer contratemps del viatge, quan la ZZR d’un dels picamoteros va dir prou degut a un mal contacte d’un connector de la bateria.
Vam poder arrancar la moto i seguir el viatge tot i que la moto es parava cada cert temps; llavors vam decidir trucar per telefon al taller Moto-trail de Montblanc, qui ens va donar l’adreça del concesionari Kawasaki Delta moto a Valence, lloc on ens van solucionar el problema. Al cap d’uns 200 Km vam arribar al nostre destí, Valmorel; Les Avanchers-Valmorel és una població i
comuna francesa d’alta muntanya d’uns 750 habitants, situada a la regió de
Ródano-Alps,
departament de
Saboya, en el
districte d’Albertville i
cantó de Moûtiers. L’endemà de bon matí vam retornar a les motos per tal de visitar ports de muntanya com els del petit i gran sant bernard. El Petit Sant Bernard es un port al sud-est de França a 2188m d’altitud, proper a la frontera italiana; està situat al sud-oest del Mont Blanc. El Gran Sant Bernard, es un port de muntanya ubicat a la zona dels Alps Penins, a la frontera entre
Suissa i
Italia,
a l’est del
Mont Blanc a uns 2.472 m sobre el nivell del mar. En definitiva, varem conduir un total d’uns 500 quilòmetres per territori francès, Suís i Italià. De camí a Valmorel varem tenir l’oportunitat de contemplar la que es considera la muntanya perfecte, el Mont-blanc amb els seus 4810,9m d’alçada i les seves espectaculars glaceres. El dissabte 22 varem tornar a matinar per tal de recorrer un parell de colls més, el de la Madeleine i el col de l’Iseran. El Col de la Madeleine és un port de muntanya situat a la mateixa regió de Savoya, a una altitud de 1993 metres sobre el
nivell del mar.
El col de l’Iseran també està situat a la regió de Savoya, i té una altitud de 2770m. Vam dinar a Tignes, una població situada als peus de l’emblemàtica estació d’esquí que porta el mateix nom, i que té la particularitat que degut a la presència del glaciar "Grande Motte", ofereix la possibilitat d’esquiar durant tot l’any. En total vam recorrer uns 300 quilòmetres. Per la tarda varem aprofitar per fer una mica de turisme per la localitat de Valmorel, una població dedicada casi exclusivament a activitats d’hivern, però amb gran varietat de posibilitats per realitzar també a l’estiu. L’endemà era el dia de la tornada a Catalunya. A les 6 del matí varem carregar de nou les motos i vam començar a tirar avall per autopista. A uns 60 quilòmetres de Perpinyà ens vam aturar
a esmorzar, i tot seguit varem travesar la frontera que ens duia de nou a Catalunya. Un cop a la Jonquera vam abandonar l’autopista i vam seguir el viatje per carretera tot passant per Vic, Manresa, Igualada, Santa Coloma de queralt i Montblanc. Sobre les 19h varem arribar a Picamoixons, posant d’aquesta manera punt i final a la ruta més fantàstica i inolvidable que fins al moment ha realitzat el Picamoto. En total varem recorrer uns 2500 quilòmetres passant per quatre països i passant moments de verdadera angoixa degut a l’averia de la ZZR,
una aventura que va deixar clar que el Picamoto també és més que un motoclub, és un grup d’amics verdaders. Fins a la IV Picamotada!!!!
La tercera Picamotada ja és història. Els membres del Picamoto vam viure els pasats dies 20, 21, 22 i 23 d'agost una experiència realment innolvidable. El dijous dia 20 a les 5 del matí ens varem trobar per tal de comennçar un viatge que ens portaria per quatre països diferents al llarg dels següents quatre dies. Amb les motos carregadetes vam iniciar el trajecte per autopista fins a la frontera amb França tot aprofitant l'agradable temperatura que ens proporcionava la matinada. Un cop en territori francès varem abandonar l’autopista per tal de seguir el recorregut per carretera nacional; un cop transcorregut uns 100 km. de carretera nacional varem tenir el primer contratemps del viatge, quan la ZZR d’un dels picamoteros va dir prou degut a un mal contacte d’un connector de la bateria. 
Vam poder arrancar la moto i seguir el viatge tot i que la moto es parava cada cert temps; llavors vam decidir trucar per telefon al taller Moto-trail de Montblanc, qui ens va donar l’adreça del concesionari Kawasaki Delta moto a Valence, lloc on ens van solucionar el problema. Al cap d’uns 200 Km vam arribar al nostre destí, Valmorel; Les Avanchers-Valmorel és una població i comuna francesa d’alta muntanya d’uns 750 habitants, situada a la regió de Ródano-Alps, departament de Saboya, en el districte d’Albertville i cantó de Moûtiers. L’endemà de bon matí vam retornar a les motos per tal de visitar ports de muntanya com els del petit i gran sant bernard. El Petit Sant Bernard es un port al sud-est de França a 2188m d’altitud, proper a la frontera italiana; està situat al sud-oest del Mont Blanc. El Gran Sant Bernard, es un port de muntanya ubicat a la zona dels Alps Penins, a la frontera entre Suissa i Italia,
a l’est del Mont Blanc a uns 2.472 m sobre el nivell del mar. En definitiva, varem conduir un total d’uns 500 quilòmetres per territori francès, Suís i Italià. De camí a Valmorel varem tenir l’oportunitat de contemplar la que es considera la muntanya perfecte, el Mont-blanc amb els seus 4810,9m d’alçada i les seves espectaculars glaceres. El dissabte 22 varem tornar a matinar per tal de recorrer un parell de colls més, el de la Madeleine i el col de l’Iseran. El Col de la Madeleine és un port de muntanya situat a la mateixa regió de Savoya, a una altitud de 1993 metres sobre el nivell del mar.
El col de l’Iseran també està situat a la regió de Savoya, i té una altitud de 2770m. Vam dinar a Tignes, una població situada als peus de l’emblemàtica estació d’esquí que porta el mateix nom, i que té la particularitat que degut a la presència del glaciar "Grande Motte", ofereix la possibilitat d’esquiar durant tot l’any. En total vam recorrer uns 300 quilòmetres. Per la tarda varem aprofitar per fer una mica de turisme per la localitat de Valmorel, una població dedicada casi exclusivament a activitats d’hivern, però amb gran varietat de posibilitats per realitzar també a l’estiu. L’endemà era el dia de la tornada a Catalunya. A les 6 del matí varem carregar de nou les motos i vam començar a tirar avall per autopista. A uns 60 quilòmetres de Perpinyà ens vam aturar 
a esmorzar, i tot seguit varem travesar la frontera que ens duia de nou a Catalunya. Un cop a la Jonquera vam abandonar l’autopista i vam seguir el viatje per carretera tot passant per Vic, Manresa, Igualada, Santa Coloma de queralt i Montblanc. Sobre les 19h varem arribar a Picamoixons, posant d’aquesta manera punt i final a la ruta més fantàstica i inolvidable que fins al moment ha realitzat el Picamoto. En total varem recorrer uns 2500 quilòmetres passant per quatre països i passant moments de verdadera angoixa degut a l’averia de la ZZR,
una aventura que va deixar clar que el Picamoto també és més que un motoclub, és un grup d’amics verdaders. Fins a la IV Picamotada!!!!
