Ruta per el Priorat:Picamoixons-La Vilella Baixa-Picaixons

PICAMOIXONS-VILELLA BAIXA

Ruta: Picamoixons-Vilella baixa-Picamoixons
Distància aproximada:156km
Durada en marxa:3:30

Picamoixons
La Selva del camp
Vilaplana
Alforja
Porrera
La Vilella Baixa (Lloc de aturada)
La vilella Alta
Poboleda
Cornudella del Montsant
Ulldemolins
Vilanova de prades
Vallclara
Vimbodi
Montblanc
Valls
Picamoixons

Una ruta de tombs revirats amb un terreny en perfecte estat. Vistes de gran atractiu , la tranquil·litat de les muntanyes fan d´elles un terreny ideal per el sector de motociclisme, poc transitada i amb un estat de l´asfalt mot bo.
La sortida es realitza a Picamoixons direcció a la selva del camp, passant per el pont de Goi.Un cop arribat a la selva del camp passarem per varies urbanitzacions per la TP-7013 direcció Vilaplana.Un cop arribada a la dita població segirem per la mateixa carretera cap a la població de Alforja.En direcció a Porrera una mítica població de la mare de uns dels millors cantautors catalans, en nostre apreciat Lluís Llach, ens endinsem cap al interior de la comarca del Priorat.
Seguirem per la T-711 on arribarem a un encreuament direcció a Vilella Baixa una població en la qual farem la aturada per rependre forces amb una gran esmorzar , pa amb tomàquet i embotits de la comarca tot ben acompanyat per un vi de la cooperativa de la població. Desprès de un petit descans, anirem cap a la Vilella Alta.Una carretera de molts tombs revirats de poca velocitat , juntament s'alcen els cingles dels Montalts uns vessants meridionals de la serra del Montsant, fan un bon moment per contemplar la comarca del priorat.
Tot seguint per la carretera trobarem la població de Poboleda, pasant del poble seguirem per trobar Cornudella del Montsant és un municipi de la comarca del Priorat, a Catalunya.Està situat a la vall del riu Siurana, entre el Montsant a ponent (Roca Corbatera, 1166 m.) i les muntanyes de Prades a llevant (la Gritella, 1093 m.), entre les quals s'estén la Vall de Cornudella.

El bosc de pins, la garriga i els pasturatges ocupen més del 70% del terme. El municipi abarca també els pobles d'Albarca i Siurana.Una població de gran atracció per els amants de l´escalada i també per els de la natura.

A poc mes de 11km trobarem una mítica població per els amants de les concentracions moteres, Ulldemolins es una població que celebra anualment una concentració als voltants de febrer per recordar a tots les accidentats sobre les dues rodes.Tots els beneficis son aportats a associacions o entitats sense cap interes econòmic.La organització va a carreg del la penya padoock http://penyapaddock.org/
Un cop pasat el poble a poc mes de 2km trobarem una bifurcació on anirem cap a Vilanova de Prades per la TV-7004 la qual es ideal per la seva gran amplitud de la calçada, tombs molt amples ideal per els amants de les plegades a un ritme alegre.
Seguint arribarem a Vimbodi agafant la la N-240 cap a Montblanc arribarem a poc dels trams finals i per acabar agafarem direcció a Valls el mític Coll de l´illa per trobar-nos molts tombs ideal per la conducció esportiva i agressiva, el tomb de la paella es on trobem normalment grups de motoristes per practicar la conducció esportiva.

Al la entrada del Valls passarem per el poble cap a nostre punt de sortida, Picamoixons un poble amants del motors, ja siguin motos de carretera , trial, enduro o quads la qüestió es que hi ha passió per el motociclisme.

AUPA PEDROSA!!

Com vam avançar anteriorment, el picamoto es va desplaçar al circuit de Catalunya el pasta cap de setmana, dies 6,7 i 8.
Vam sortir de Valls el divendres a les 20:00h aproximadament, i ens vam dirigir a Vila-rodona per agafar l’autopista direcció Montmeló. El viatge va ser un anar i venir de motocicletes d’arreu, que feia que realment el trajecte es fes de lo més distret tot i els nombrosos controls de velocitat “radars”. Una hora i quart després, més o menys, vam arribar al nostre destí. Ràpidament, abans de que s’enfosquís del tot, vam muntar la tenda de campanya i llavors si... en aquell moment podíem dir JA SOM AQUÍ!! Milers de motoristes ens esperaven muntant les seves motos, estripant-les, fent tot tipus de bogeries enduts per la festa que acabava de començar hores abans. Nosaltres no ens perdíem detall de res, però tot sigui dit...a peu; El carinyo que els hi tenim a les motos (i a la nostra integritat física) no ens permet fer segons quin tipus de coses...
Vam sopar a base de Botifarra amb patates (per variar), regat amb unes cerveses i un bon cafè. Tot seguit ens vam dirigir al centre neuràlgic de la festa, on hi trobarem stands, botiguetes de merchandatge , parades de menjar i de pegatines; Va ser just en aquesta paradeta on el membre del Picamoto Pisalfreno va adquirir (eh Carlets?) una parell de pegatines per la seva flamant ZZ-R del 1992 (eh Buti?). En aquesta zona de Montmeló és on hi havia la festa de la moto de veritat, amb milers de persones contemplant com desenes de motoristes feien les delícies dels assistents amb els seus “cavallitos”, “invertits”, estripades, derrapades, cremades de roda etc... amb l’atenta mirada de mossos d’esquadra, ambulàncies i bombers. La festa va durar fins les quatre del matí aproximadament, moment en que els membres del Picamoto van decidir anar a dormir, més o menys tocats per l’alcohol. De bon matí, només unes quatre hores després de posar-nos a dormir dos dels membres del club van haver de tornar fins a casa, uns 130 quilòmetres de res, per tal d’agafar les entrades del Gran Premi, les quals havien descuidat...son un cas!! Van arribar just per veure l’inici dels entrenaments oficials de 125cc. Posteriorment vam seguir els entrenaments oficials més esperats, els de motogp on Stoner feia la Pole position per davant de Pedrosa. Un cop acabats els entrenaments vam anar a dinar a casa d’un familiar d’un dels membres del Picamoto a la veïna localitat de Granollers; el menú a base d’amanida, truita de patates i embotits van servir per agafar les forces necessàries per encarar el que quedava de dissabte. La tarda la vam passar a base de cervesetes tot mirant l’espectacle continu que es produïa pels carrers i carreteres de la zona. Posteriorment, quan ens disposàvem a sopar va començar a ploure, una pluja que ja no ens deixaria fins ben entrada la matinada, i va aigualir d’aquesta manera tota la vetllada que es va resumir en centenars de persones dins un túnel amb l’esperança que parés de ploure; A les dues ja estàvem a la tenda de campanya, intentant que les goteres no ens inundés la tenda. L’endemà, ens vam dirigir al circuit a presenciar les esperadíssimes curses; per veure-les vam gaudir de la companyia de la Núria, dona d’un dels picamoteros, i una incondicional d’en Pedrosa. Després de veure les apassionants curses de 125cc amb victòria de DiMeglio i el meritori segon lloc d’Espargaró, la de 250cc. amb la victòria de Simoncelli amb Bautista i Barbera acompanyant-lo en el podi, arribava el gran moment: la cursa de Motogp, on Pedrosa va arrasar als seus contrincants des de la sortida; L’espectacle a les grades i a la Pelousse de Montmeló era simplement espectacular, on es repartien passions bàsicament entre Pedrosa i Rossi.
Un cop acabada la cursa , el moment més dur... la tornada a casa. Un any més els membres del Picamoto havien passat un cap de setmana per no oblidar a Montmeló...fins l’any que ve!!!!