30 de des. 2008
PICAMOTO al FACEBOOK
Benvinguts de nou al Picamoto.
15 de des. 2008
Els Picamoteros contra els Guarda-rails!!
22 de nov. 2008
Cartell de la manifestació del 14-12-08
BARCELONA
Esperem la maxima participació i els membres del Picamoto hi seran presents!! adjunto l´escrit que tenim previst llegir.
No ha pasado un mes desde que 60.000 manifestantes del colectivo motero se reunió en Madrid, para reclamar a la administración central “SEGURIDAD Y RESPETO”.Ahora nos toca reclamar en nuestras ciudades, a las administraciones más próximas las mismas medidas, “Seguridad y respeto.”Justos derechos. Reclamar por la Seguridad y el Respeto a nuestras vidas.En este tiempo, los avances han sido pocos, pero sobre todo lentos, y más de 500 compañeros perdieron la vida en 2007.Más allá, las medidas que se han pretendido tomar, no han aportado nada a los usuarios que ya estaban circulando, y la limitación al acceso al mundo de la motocicleta, parece ser la línea a seguir como medio de erradicar su problemática.Necesitamos carreteras más seguras, y la adecuación de aquellas carreteras locales aplicando las normativas vigentes en materia de seguridad para motoristas.Estamos hartos de reclamar por mejoras en seguridad que eviten que perdamos la vida si un accidente nos sobreviene.Los guardarrailes representan el mayor peligro con los que nos enfrentamos los moteros cuando tenemos una caída y nuestro cuerpo impacta con ellas. Se convierten entonces en cuchillas afiladas que resún un reciente estudio de la propia Dirección General de Tráfico amputan miembros de cualquier cuerpo que impacte contra ellas a unavelocidad superior a los 25 kilómetros hora.El pasado año cerca de 800 motoristas fallecieron en las carreteras españolas, 120 de ellos fallecieron contra los guarda-raíles, 120 vidas se podían haber salvado de no existir las mal llamadas protecciones. Si no estubieran esas vallas, muchos de los fallecidos contra esas guillotinas salvajes, estaían hoy vivos, si acaso con alguna quemadura por el roce contra el asfalto o en el peor de los casos con fracturas por el impacto contra cualquier elemento, pero nunca degollados o amputados por esas cuchillas, y nos estamos refiriendo a miles de víctimas en los últimos años.Como respuesta, la DGT presenta un “Plan de Medidas contra la siniestralidad de la motocicleta” que nos impone:- Su voluntad de retrasar la edad de acceso al ciclomotor entre 14 y 16 años, justamente en la franja de edad que menor siniestralidad tiene.- Unas nuevas pruebas que encarecen el carnet y que no aportan el grado de control ni conocimiento suficiente para conducir una motocicleta.- Un nuevo impuesto de matriculación discriminatorio y arbitrario que encarece en un promedio de 1.500 € la compra de una motocicleta media, y que recae sobre el usuario con el único objetivo de dificultarle su compra.Todas las medidas dirigidas contra el usuario, para dificultar su acceso a la motocicleta.Ninguna de estas medidas, favorece de manera alguna a los usuarios que ya circulan por nuestras carreteras.Como ciudadanos de pleno derecho que pagamos nuestros impuestos, conducimos vehículos homologados y disponemos de permisos para ello, EL COLECTIVO MOTERO SALDRÁ A LA CALLE EL PRÓXIMO 14 DE DICIEMBRE, EN BARCELONA, TAL COMO SE HARÁ EN OTRAS CAPITALES EL DIA ANTERIOR PARA RECLAMAR POR SUS JUSTOS DERECHOS.Esperamos la asistencia de cientos de moteros venidos de toda Cataluña.Con el lema ¡ NO MÁS VALLAS, NO MÁS TRAMPAS ! y en nuestra ciudad, sumándonos a muchas otras que coordinadas en fecha y hora reclamarán nuestras mismas reivindicaciones, les exponemos el programa de nuestra manifestación:
BARCELONA
Punto de encuentro: Estadi Olimpic de Montjuic, 11,30 h
Directrices básicas a cargo de los organizadores.
Minuto de silencio por las víctimas y afectados.
Salida: 12,00 h
Recorrido por la ciudad:Avinguda de l'EstadiMarqués de Comilles
Avinguda de la Reina Maria Cristina
Gran Via de les Corts Catalanes
Avinguda Diagonal
Ronda Sant Ramon de Penyafort
Ronda Litoral
Carretera de Miramar
Avinguda de Miramar
Parada en el Forum.Lectura de ManifiestosMinuto de silencio por las víctimas y afectados.
Regreso al Estadi Olímpic de Montjuic y fin de la Manifestación.
Comunicat a Catalunya Radio: http://www.2aenergia.com/catradio.mp3
Us esperem a tots!! Tots units ho aconseguirem!!
20 de nov. 2008
concentració GRIPADA'08
19 de nov. 2008
Camisetes Picamoto
13 de nov. 2008
14 de DESEMBRE - MANIFESTACIÓ CONTRA GUARDARAILS
El proper diumenge 14 de desembre es portarà a terme una manifestació pacífica del món del motor, en contra dels actuals guardarails, que tantes i tantes vides han contat especialment en accidents de motocicletes. Cal que entre tots fem ressó d'aquest important fet que cada any costa tantes vides i altres desgràcies a la carretera.
Cal que tothom es doni compte del perill que aquests equips ocasionen, i implantar una solució com cal per a evitar aquests problemes. Així doncs tothom està convidat a aquesta trobada motera, i com més gent hi vagi més lluny arribarà el reclam.
28 d’oct. 2008
Sortida a la Llacuna 25-10-2008
27 d’oct. 2008
El dies 24,25,26 d'octubre els membres del Picamoto es van desplaçar a la població de Cheste, un poble 100% motero del que nosaltres ja varem poder gaudir l'any passat. Vam ser sopresos per uns dies assolellats, ja que les previsions deien serien unes jornades passades per aigua. Potser perque estàvem nosaltres va sortir el sol?
Tots tres dies vam gaudir de la festa que caracteritza la població, motos, musica, exhibicions...
El dissabte els nostres amics Paco i Mari ens vam convidar a una fantàstica paella de la que tots el membres del picamoto en repetiriem plat. Un any mes en Paco ens va sorprendre amb el seu art culinari i no va defraudar; va cuinar una bonisima i gustosa paella per moltes persones; sort que teniem els llepols del Picamoto que tenien molta gana despres d`una nit de festa.
Dissabre a la tarda el Carlets va anar a veure la seva cosina Vanesa i el seu xicot Rubén.
Els altres dos membres van anar a fer unes copetes en uns locals recomenats pel Rubén. Una molt amable cambrera, La Fernanda va fer que les hores passesin volant mentres esperaven al presi que vingues de veure la seva tieta Charo.
A la festa es va unir el amic Julio que va vindre amb Ruben per fer una copeta. Com que la cosa es va animar, vam acabar sopant tots plegats a un magnific restaurant que ens va dir Fernanda.
La simpatia del Picamoto va acabar amb els cambrers del restaurant Casa Clemencia fent petant la xerrada i convidant-nos a varies rondes de xupitos. No dubteu que l´any que vé tornarem al vostre restaurant!
Despres del sopar vam sortir tots plegats a fer unes copetes per València. Després de les copes, els fiesteros del Picamoto van tornar cap a Cheste per acabar de reventar la nit.
Un cop acabada la festa i arribar a casa, el nostre amic Paco ens va preparar un bon esmorzar amb companyia dels amics d'Albacete que també pernoctaven a cal Paco. Esperem que l'any que vé ens trobem per 3er any consecutiu amb ells.V´ssss
24 d’oct. 2008
PREDICCIÓ METEOROLÒGICA CHESTE
20 d’oct. 2008
Dissabte passat per aigua
La próxima gran notícia, serà la visita al GP Valencia, i esperem tenir noticies al blog i fotos al Picassa, dels membres del Picamoto que assistiran a Cheste el proper cap de setmana.
Cheste ja és aquí!!!
13 d’oct. 2008
11-10-2008 Picamoixons-Ulldemolins-Prades-Picamoixons
Per aquesta ocasió vam comptar per primera vegada amb la destacada presència de David, i la seva flamant Kawasaki ER-6. Els membres del Picamoto aprofitem per donar-li la benvinguda i animar-lo a que sigui un dels habituals de les sortides que programa el club.
La sortida es va produir a les 10 del matí des dels boxes oficials del club a Picamoixons. Ens vam dirigir cap a Vimbodí per la carretera C-14 en direcció a Lleida. Des de Vimbodi ens vam dirigir cap a Ulldemolins via Vallclara i Vilanova de Prades.
8 d’oct. 2008
Picamoixons – La Llacuna - Picamoixons
A les 9:30 el Sr. Buti i Joan, es varen dirigir al König, punt de trobada amb el Carlets. Aquest cop el Sr. Pisalfreno (Futur representant futbolístic del Pau), per assistir al debut del seu fillol en un camp de futbol ple de gom a gom. Poc després ens varem dirigir cap a Santes Creus, on varem continuar fins a Torroella de Foix, i la Llacuna. La llacuna es pràcticament al ecuador de la ruta, podem dir que si venim per Santes Creus, ens queda menys, i és molt millor tenint en compte la parada a esmorzar, a cal Tiquets, sense pressa i sense pausa.
Després de l'àpat, ja ens varem dirigir cap a Querol, Pont d'Armantera i Valls, justament per la carretera on es varen iniciar els primers trams del Rally Catalunya el dia anterior. Cal dir que la Carretera ja estava en plenes condicions, per a poder circular, tot i tenir en compte que després d'un Rally aquesta queda prou malmesa. A banda de la carretera encara hi havia personal treballant per a recollir les deixalles dels no amants de la muntanya que van a veure aquest esdeveniment.
Un cop a Valls, tot i que feia un dia molt bo, ja ni tan sols ens varem parar per a comentar quelcom, ja que s’ens havia fet una mica tard, i alguns encara haviem de cumplir amb altres obligacions.
Ara toca esperar la propera sortida.
22 de set. 2008
II PICAMOTADA - Ainsa-Lourdes
El dimecres 17 de setembre, de bon matí, tres dels membres del Picamoto van quedar per tal de dur a terme la posta a punt de les motos, netejant-les, engrassant les cadenes i mirant la pressió dels pneumàtics.
La sortida fou més o menys puntal a les 14:30h. El lloc de sortida, com no, va ser al lloc habitual de totes les sortides, els “boxes” del Picamoto a Picamoixons. El recorregut s’inicià en direcció Montblanc, per la carretera de Lleida, d’on ens desviaríem direcció a Tarrega passant pel Coll de Belltall a 714 metres d’alçada sobre el nivell del mar. Un cop a Tàrrega ens vam dirigir direcció Balaguer per tal d’encarar el que s’anomena Coll de la Mola amb destí a Camarasa: és en aquest indret on vam gaudí dels primers paisatges realment impressionants que forma el pantà de Camarasa, a uns 800 metres d’alçada.
Des de Camarasa, ens vam dirigir cap a Tremp i La Pobla de Segur, localitat natal del “gran capità” del Barça, Carles Puyol. Fou en aquesta contrada on vam aturar-nos a prendre un refrigeri per agafar forces per la resta del camí.
Seguidament prosseguirem el nostre trajecte passant pel Pont de Suert amb la finalitat d’entrar a la comunitat aragonesa per Castejón de Sos a 904 metres d’altitud. Escassos trenta quilòmetres ens separaven de Ainsa a 689 metres d’altitud, el nostre destí. L’hora d’arribada fou aproximadament les 20:00h. Encara teniem temps d’anar a comprar provisions per sopar. Així doncs, sobre les 20:30h vam entrar al que seria la nostre casa durant quatre dies.
La casa rural “las eras” era un lloc molt acollidor, còmode i molt ben cuidat. En quan al municipi cal destacar-ne, entre d’altres coses, la Plaza Mayor, un indret fantàstic. Un cop a la nostra nova casa, vam agafar forces amb un bon sopar a base d’embotits i pa amb tomàquet, i després d’unes partides a la botifarra i al mentider vam anar a dormir. L’endemà de bon matí, les 9h, sonava el despertador, i després d’un bon esmorzar ja tornàvem a ser sobre la moto.
Ens vam dirigir cap a França pel túnel de Bielsa; fou en la sortida d’aquest túnel on una espessa cortina d’aigua va fer que ens aturéssim a resguardar-nos dins el mateix; després de deliberar una bona estona, vam decidir prosseguir la marxa, així doncs, ens vam posar els impermeables i vam continuar. Realment la decisió va ser la correcte, donat que tot i que la pluja no ens va deixar d’amenaçar durant tot el dia, no ens va condicionar gens el viatge.
Un cop a França, ens vam dirigir a la Meca de tot ciclista, el Coll del Tourmalet, abans però s’havia de creuar el coll d’Aspin. Aquest Coll amb 1.489 metres al seu punt més alt, ens va fer gaudí realment de la moto, traçant un tomb rera l’altre sempre envoltat per un paisatge immillorable, ple de vegetació i fauna com ramats d’ovelles i de bovins passejant a lo ample de la carretera. Ens vam aturar a dinar tot just finalitzat el coll d’Aspin, a base d’entrepans de Foie. Tot seguit ens vam dirigir al Tourmalet per tal de coronar els seus 2.114 metres d’alçada. Una gran estàtua metàl.lica en forma de ciclista n’anunciava l’arribada. Aquelles imatges que veiem per la televisió cada tarda d’agost sota un sol abrasador es feien encara més impressionants un cop fet el trajecte.
Tot seguit ens vam dirigir a Lourdes per tal de visitar el seu famós santuari. Des de Lourdes ja només ens quedava tornar cap a casa on arribarem passades les 20:00h. Un bon sopar a base de espaguetis a la carbonara, partideta a la botifarra i a dormir.
L’endemà ens vam dirigir a visitar el Parc Nacional d’Ordesa i el Monteperdido, quilòmetres i quilòmetres de carreteres “camins” envoltats de natura. Vam parar a dinar al costat de l’ermita de “nuestra señora de Pineta” al costat d’un parador a uns 2.000 metres d’alçada. La tarda la vam acabar destinant a visitar pobles de muntanya tot arribant a Ainsa via Fiscal.
Dissabte ja només quedava la tornada, però com no podia ser d’altra manera, la vam complicar una mica tot passant per Viella, Sort, Adrall, Organyà, Oliana, Ponts, Guissona, Tàrrega i Montblanc. Finalment vam arribar al punt de sortida per allà a les 19:30h, amb el cos cansat però amb les ganes de preparar la tercera picamotada intactes!!
Podeu visitar més fotos de la sortida a http://picasaweb.google.es/picamoto o a l’enllaç “les nostres fotos” en aquest blog.
15 de set. 2008
PREDICCIÓ METEOROLÒGICA
27 d’ag. 2008
ANEM A FER "LA FRANCE"!!
- Picamoixons
- Tarrega
- Bellcaire d´Urgell
- Tremp
- Pont de Suert
- Ainsa (lloc d´estada)
Temps aprox: 5h
Distancia:304km
- Ainsa
- Bielsa
- St Lary Soulan
- Arreau
- Lourdes ( per coll du Tourmalet)
- Eaux-Bonnes ( per coll d´Aubisque)
- Biescas
- Broto
- Ainsa
25 d’ag. 2008
El picamoto a Montserrat !!
Sarral
Santa Coloma de Queralt
Igualada
Montserrat
Collbato
El Bruc
Una gran ruta per pasar el dia amb la visita a la patrona de Catalunya desde 1881; un indret que els de la terra no podem quedar-nos sense visitar, la verge de Montserrat o mes ben coneguda com la Moreneta. La Moreneta data del S.XII i esta tallada en fusta d´alamo. La nostra verge es troba en el Santuari de Montserrat del S.XII a 1236 metres. Aquest santuari, segons diuen, va ser trobat per uns pastors al S.IX a l´interior d´una cova. El bisbe va demanar traslladar-la a Manresa, pero el seu gran pes ho va fer impossible; Aquest fet va ser interpretat com un missatge que indicava que la verge s'havia de quedar a la cova on la van trobar i el bisbe va ordenar crear una ermita en aquell lloc.
22 de jul. 2008
1ª VOLTA A TARRAGONA
La sortida estava programada per les 9 del matí desde picamoixons, i els membres del picamoto van empendre la ruta puntualment. Vam sortir de Picamoixons direcció a La Conca de Barberà via Montblanc, Vimbodí i Vilanova de Prades; seguidament varem travessar, efímerament la comarca de la Garriga per tal d’arribar a la comarca del Priorat i la Ribera d’Ebre; va ser en aquesta comarca, més concretament a Flix (bar la Presa) on vam parar a esmorzar a base d’entrepans i “pinxos” de truita de xoriço, bacó i pebrot. Un cop ben tips vam proseguir el nostre viatge direcció a la comarca de la Terra Alta i Baix Ebre per acabar finalment al Montsià. Un cop en aquesta comarca ens vam dirigir al Poble Nou del Delta on ens habiem de reunir amb les dones dels membres del club per tal d’anar a dinar tots plegats. El restaurant escollit fou el Restaurant L’Estany (La casa de fusta); com no podia ser d’altra manera en aquelles contrades, el menú estava format per uns entrants que van consisitir en uns musclus, cloïsses i gambetes i en una immensa paella per a vuit persones, tot regat amb un bon vi blanc (a petites dosis que s’havia de conduir després) i aigua. Uns bons postres i uns bons cafès complementaven l’àpat. Posteriorment i en un intent per fer baixar el dinar, vam visitar un dels nombrosos miradors del Delta, d’on podiem comptemplar unes maravelloses vistes de l’abundant fauna i flora d’aquest emblemàtic indret.
El recoregut de tornada triat fou, en general, menys virat; vam dirigir-nos cap al nord passant per l’Aldea, El Perelló i Miami Platja. Farts de tanta monotonia vam decantar direcció a Falset per una carretera perfecte pels amants de la conducció tècnica, una carretera estreta, plena de tombs i enmig de la natura. Un cop a Falset, només ens va quedar dirigir-nos cap a Picamoixons via Reus-Alcover, per donar per finalitzada aquesta primera edició de la volta a Tarragona. Per cert...ni rastre de Oriola.