El dimecres 17 de setembre, de bon matí, tres dels membres del Picamoto van quedar per tal de dur a terme la posta a punt de les motos, netejant-les, engrassant les cadenes i mirant la pressió dels pneumàtics.
La sortida fou més o menys puntal a les 14:30h. El lloc de sortida, com no, va ser al lloc habitual de totes les sortides, els “boxes” del Picamoto a Picamoixons. El recorregut s’inicià en direcció Montblanc, per la carretera de Lleida, d’on ens desviaríem direcció a Tarrega passant pel Coll de Belltall a 714 metres d’alçada sobre el nivell del mar. Un cop a Tàrrega ens vam dirigir direcció Balaguer per tal d’encarar el que s’anomena Coll de la Mola amb destí a Camarasa: és en aquest indret on vam gaudí dels primers paisatges realment impressionants que forma el pantà de Camarasa, a uns 800 metres d’alçada.
Des de Camarasa, ens vam dirigir cap a Tremp i La Pobla de Segur, localitat natal del “gran capità” del Barça, Carles Puyol. Fou en aquesta contrada on vam aturar-nos a prendre un refrigeri per agafar forces per la resta del camí.
Seguidament prosseguirem el nostre trajecte passant pel Pont de Suert amb la finalitat d’entrar a la comunitat aragonesa per Castejón de Sos a 904 metres d’altitud. Escassos trenta quilòmetres ens separaven de Ainsa a 689 metres d’altitud, el nostre destí. L’hora d’arribada fou aproximadament les 20:00h. Encara teniem temps d’anar a comprar provisions per sopar. Així doncs, sobre les 20:30h vam entrar al que seria la nostre casa durant quatre dies.
La casa rural “las eras” era un lloc molt acollidor, còmode i molt ben cuidat. En quan al municipi cal destacar-ne, entre d’altres coses, la Plaza Mayor, un indret fantàstic. Un cop a la nostra nova casa, vam agafar forces amb un bon sopar a base d’embotits i pa amb tomàquet, i després d’unes partides a la botifarra i al mentider vam anar a dormir. L’endemà de bon matí, les 9h, sonava el despertador, i després d’un bon esmorzar ja tornàvem a ser sobre la moto.
Ens vam dirigir cap a França pel túnel de Bielsa; fou en la sortida d’aquest túnel on una espessa cortina d’aigua va fer que ens aturéssim a resguardar-nos dins el mateix; després de deliberar una bona estona, vam decidir prosseguir la marxa, així doncs, ens vam posar els impermeables i vam continuar. Realment la decisió va ser la correcte, donat que tot i que la pluja no ens va deixar d’amenaçar durant tot el dia, no ens va condicionar gens el viatge.
Un cop a França, ens vam dirigir a la Meca de tot ciclista, el Coll del Tourmalet, abans però s’havia de creuar el coll d’Aspin. Aquest Coll amb 1.489 metres al seu punt més alt, ens va fer gaudí realment de la moto, traçant un tomb rera l’altre sempre envoltat per un paisatge immillorable, ple de vegetació i fauna com ramats d’ovelles i de bovins passejant a lo ample de la carretera. Ens vam aturar a dinar tot just finalitzat el coll d’Aspin, a base d’entrepans de Foie. Tot seguit ens vam dirigir al Tourmalet per tal de coronar els seus 2.114 metres d’alçada. Una gran estàtua metàl.lica en forma de ciclista n’anunciava l’arribada. Aquelles imatges que veiem per la televisió cada tarda d’agost sota un sol abrasador es feien encara més impressionants un cop fet el trajecte.
Tot seguit ens vam dirigir a Lourdes per tal de visitar el seu famós santuari. Des de Lourdes ja només ens quedava tornar cap a casa on arribarem passades les 20:00h. Un bon sopar a base de espaguetis a la carbonara, partideta a la botifarra i a dormir.
L’endemà ens vam dirigir a visitar el Parc Nacional d’Ordesa i el Monteperdido, quilòmetres i quilòmetres de carreteres “camins” envoltats de natura. Vam parar a dinar al costat de l’ermita de “nuestra señora de Pineta” al costat d’un parador a uns 2.000 metres d’alçada. La tarda la vam acabar destinant a visitar pobles de muntanya tot arribant a Ainsa via Fiscal.
Dissabte ja només quedava la tornada, però com no podia ser d’altra manera, la vam complicar una mica tot passant per Viella, Sort, Adrall, Organyà, Oliana, Ponts, Guissona, Tàrrega i Montblanc. Finalment vam arribar al punt de sortida per allà a les 19:30h, amb el cos cansat però amb les ganes de preparar la tercera picamotada intactes!!
En total vam rodar uns 1.200 quilòmetres.
Podeu visitar més fotos de la sortida a http://picasaweb.google.es/picamoto o a l’enllaç “les nostres fotos” en aquest blog.
Podeu visitar més fotos de la sortida a http://picasaweb.google.es/picamoto o a l’enllaç “les nostres fotos” en aquest blog.
1 comentari:
oooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh
Sense paraules, demà ja farà una setmana que varem partir des de Picamoixons, per a disfrutar de les nostres motos..., i el millor es que no ens en donarem compte que ja estarem a les portes de la III Picamotada.
Salut companys!
Publica un comentari a l'entrada