Dissabte a les 9:00 hores del matí els membres del Picamoto vam quedar en una àrea de servei de la carretera de Valls a Alcover per tal d’omplir els dipòsits de les motos amb la finalitat de realitzar uns 225 Km de carreteres virades i paisatges espectaculars al llarg de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i la Terra Alta.
Vam sortir direcció a la Selva del Camp per la C-14 durant uns 13 quilòmetres, en lo que podem considerar un tram de transició abans de trobar les primeres corbes. Aquestes primeres corbes van començar a aparèixer a la carretera direcció a Vilaplana, i ja no les deixaríem fins arribar al nostre destí, La Fatarella, passant pels municipis d’Alforja, Porrera, Torroja de Priorat, Gratallops, El Lloar i El Molar, en un total aproximat d’uns 90 quilòmetres.
Aixa doncs, al cap d’uns 12 quilòmetres des de la Selva del Camp, el primer municipi que vam creuar va ser Vilaplana, municipi del Baix Camp, situat als vessants meridionals de la serra de la Mussara, que accidenten la major part del territori. Els voltants són pintorescos i s'hi troben diverses fonts naturals. El municipi es troba a una altitud d’uns 300 metres.
En poc més de 5 quilòmetres ens vam plantar a L’Alforja, que es troba situada en el centre de la vall, dalt d'un turó, a l'esquerra de la riera d’Alforja emmarcada per les cingleres de l'Arbolí, al límit amb el Priorat i la Mussara i amb les muntanyes del Mirador i de Puig Cerver.
Sortim d’Alforja direcció Porrera, municipi del Priorat històric a uns 316 metres d’altitut. El sector nord és accidental per les muntanyes de la serra del Molló. Porrera fou el lloc de naixement d’uns dels més grans músics i compositors catalans, Lluís Llach, el qual feia esment de Porrera en alguna de les seves cançons, i fins i tot n’hi dedicava una, la lletra de la qual podeu consultar íntegrament en l’enllaç:
http://ca.musikazblai.com/lluis-llach/porrera/Vam seguir el nostre trajecte en direcció Torroja del Priorat situat a la part central de la comarca. El terme municipal el travessa el riu Siurana. També hi ha diversos barrancs, fonts i pous que donen aigua per a la vida del poble. El territori és molt trencat, ja que hi arriben els darrers contraforts de la serra del Molló, format per llicorelles aptes per al conreu de la vinya. El poble és a 331 metres d'altitud.
El següent municipi que vam creuar va ser Gratallops, al cap d’uns 7 quilòmetres. Gratallops està situat al centre de la comarca del Priorat, entre el riu Montsant i el riu Siurana, el qual és accidentat pels contraforts meridionals del massís del Montsant. Diversos barrancs, com el de la Vall de l'Obaga, de la Vall de la Font Nova o el de la Vall dels Socarrats drenen el territori, molt irregular, trencat per un seguit de tossals de llicorella. La vila de Gratallops és a 321 metres d'altitud.
Tot seguit vam creuar El Lloar i El Molar: El Lloar està situat a la zona ponent de la comarca del Priorat, a la dreta del riu Montsant, sent predominantment muntanyós i escabrós, amb una infinitat de serres. La principal muntanya que s'estén de nord a oest per tot el terme és la Moleta, amb una altitud de 560 m. sobre el nivell del mar. A dos quilòmetres del poble s'alça el Cingle de la Roca, on neixen profunds barrancs que cauen vertiginosament cap al riu Montsant. El poble és a 219 metres d'altitud. El Lloar es troba a menys de 4 quilòmetres del Molar el terme municipal del qual té una extensió de 22'85 Km².
Tot seguit vam arribar al nostre destí, La Fatarella, amb una població de 1.169 habitants situat a la comarca de la Terra Alta, a una altitud de 500 m. La seva orografia es caracteritza per marcades pendents que alhora li proporcionen un paisatge d’un gran atractiu visual combinat amb una climatologia benigna a causa de la baixa concentració d’humitat. En aquest agradable indret vam aprofitar per esmorzar un deliciós plat de llonganissa, cansalada i pinxos amb seques, tot amanit amb un fantàstic all i oli. Amb les forces renovades i sota l’amenaça de pluja ens vam disposar a agafar la carretera de retorn a casa. Per aquest retorn vam agafar una ruta diferent, tot passant per Ascó, Flix, Bovera, La Granadella, Bellaguarda, Ulldemolins, Vilanova de Prades, Vallclara, Vimbodí i Montblanc.
Ascó és un municipi
de la Ribera d’Ebre situat a la riba dreta del riu Ebre. El poble compta amb 1629 habitants, que són coneguts amb el malnom de roba-rucs en els pobles del voltant. De tradició agrícola, els habitants d'Ascó han vist revolucionat el seu mode de vida en els darrers 30 anys, a partir de la construcció i explotació de dues centrals nuclears en el seu terme. Aquest fet suposà l'arribada de molta gent i el rejoveniment de la població.
Ven a prop hi trobem el municipi de Flix, a les Terres de l'Ebre. Limita amb les comarques del Segrià, de les Garrigues i del Priorat. El nucli urbà està assentat a sobre el meandre més espectacular que forma el riu Ebre en tot el seu curs, on al llarg de la seva història s'hi han anat assentant diferents poblacions. Amb una extensió de 116,9 km2 i una població de 4043 habitants, Flix és un important centre de serveis amb una bona infra estructura i excel·lents equipaments
educatius,
culturals,
esportius, comercials, turístics i industrials.
Vàrem seguir la nostra ruta passant per la Bovera, la Granadella i Bellaguarda, ja a la comarca de les Garrigues, fins al municipi d’Ulldemolins, on vàrem enllaçar amb un tram molt repetit en les nostres sortides, i que passa per les poblacions de Vilanova de Prades, Vallclara, Vimbodí i Montblanc, fins arribar al nostre destí, Picamoixons. Cal destacar que des de Vilanova de Prades fins a Picamoixons ens vàrem veure sorpresos per una espessa pluja, que no va aconseguir deslluir el que va ser una ruta realment espectacular, i que se’ns dubte tornarem a repetir en properes sortides.
el Restaurant L’Estany (La casa de fusta); com no podia ser d’altra manera en aquelles contrades, el menú estava format per uns entrants que van consisitir en uns musclus, cloïsses i gambetes i en una immensa paella per a vuit persones, tot regat amb un bon vi blanc (a petites dosis que s’havia de conduir després) i aigua. Uns bons postres i uns bons cafès complementaven l’àpat. 
Posteriorment i en un intent per fer baixar el dinar, vam visitar un dels nombrosos miradors del Delta, d’on podiem comptemplar unes maravelloses vistes de l’abundant fauna i flora d’aquest emblemàtic indret. 
