13 d’oct. 2008

11-10-2008 Picamoixons-Ulldemolins-Prades-Picamoixons




Estem en la millor època de l'any per anar amb moto, i com no podia ser d'altra manera, els membres del Picamoto no van desaprofitar l'ocasió per a fer una "rutilla" per zones conegudíssimes per aquest Club. La sortida es va programar durant tota la setmana mitjançnat el foro del Picamoto, al qual hi podeu accedir i registrar-vos desde l'enllaç que trobareu en aquesta mateixa pàgina.
Per aquesta ocasió vam comptar per primera vegada amb la destacada presència de David, i la seva flamant Kawasaki ER-6. Els membres del Picamoto aprofitem per donar-li la benvinguda i animar-lo a que sigui un dels habituals de les sortides que programa el club.
La sortida es va produir a les 10 del matí des dels boxes oficials del club a Picamoixons. Ens vam dirigir cap a Vimbodí per la carretera C-14 en direcció a Lleida. Des de Vimbodi ens vam dirigir cap a Ulldemolins via Vallclara i Vilanova de Prades.




A Ulldemolins ens vam aturar amb un grup d´amics per agafar forces al Restaurant del Camping d'aquesta població, a base de pa amb tomaquet i llonganissa amb patates.
Un cop amb l'estómac ple, vam retrocedir uns quilòmetres fins a Vilanova de Prades per tal de dirigir-nos cap Prades. Desde Prades vam agafar la carretera direcció a Capafonts, Mont-ral i Alcover, per acabar al punt de sortida, Picamoixons. En total foren uns 110 quilòmetres que vam realitzar el Buti, el Carlets, el Joan, El David i el Pisalfreno.
Una salutació als amics moteros que vam quedar per esmorzar tots junts, fins a la propera!!

8 d’oct. 2008

Picamoixons – La Llacuna - Picamoixons

La llacuna es un dels circuits circulars mítics del Picamoto, especialment en el període hivernal. Aquesta zona ens permet fer uns 120 Km's, sense passar per cap zona extremadament Freda. En l’època d’estiu les muntanyes de Prades sempre son més acollidores, i ens permeten refrescar-nos una miqueta.

A les 9:30 el Sr. Buti i Joan, es varen dirigir al König, punt de trobada amb el Carlets. Aquest cop el Sr. Pisalfreno (Futur representant futbolístic del Pau), per assistir al debut del seu fillol en un camp de futbol ple de gom a gom. Poc després ens varem dirigir cap a Santes Creus, on varem continuar fins a Torroella de Foix, i la Llacuna. La llacuna es pràcticament al ecuador de la ruta, podem dir que si venim per Santes Creus, ens queda menys, i és molt millor tenint en compte la parada a esmorzar, a cal Tiquets, sense pressa i sense pausa.

Després de l'àpat, ja ens varem dirigir cap a Querol, Pont d'Armantera i Valls, justament per la carretera on es varen iniciar els primers trams del Rally Catalunya el dia anterior. Cal dir que la Carretera ja estava en plenes condicions, per a poder circular, tot i tenir en compte que després d'un Rally aquesta queda prou malmesa. A banda de la carretera encara hi havia personal treballant per a recollir les deixalles dels no amants de la muntanya que van a veure aquest esdeveniment.

Un cop a Valls, tot i que feia un dia molt bo, ja ni tan sols ens varem parar per a comentar quelcom, ja que s’ens havia fet una mica tard, i alguns encara haviem de cumplir amb altres obligacions.

Ara toca esperar la propera sortida.

22 de set. 2008

II PICAMOTADA - Ainsa-Lourdes

SOMOS MOTEROS Y VENIMOS EN MOTO...(® EL PRESI)

El dimecres 17 de setembre, de bon matí, tres dels membres del Picamoto van quedar per tal de dur a terme la posta a punt de les motos, netejant-les, engrassant les cadenes i mirant la pressió dels pneumàtics.
La sortida fou més o menys puntal a les 14:30h. El lloc de sortida, com no, va ser al lloc habitual de totes les sortides, els “boxes” del Picamoto a Picamoixons. El recorregut s’inicià en direcció Montblanc, per la carretera de Lleida, d’on ens desviaríem direcció a Tarrega passant pel Coll de Belltall a 714 metres d’alçada sobre el nivell del mar. Un cop a Tàrrega ens vam dirigir direcció Balaguer per tal d’encarar el que s’anomena Coll de la Mola amb destí a Camarasa: és en aquest indret on vam gaudí dels primers paisatges realment impressionants que forma el pantà de Camarasa, a uns 800 metres d’alçada.
Des de Camarasa, ens vam dirigir cap a Tremp i La Pobla de Segur, localitat natal del “gran capità” del Barça, Carles Puyol. Fou en aquesta contrada on vam aturar-nos a prendre un refrigeri per agafar forces per la resta del camí.
Seguidament prosseguirem el nostre trajecte passant pel Pont de Suert amb la finalitat d’entrar a la comunitat aragonesa per Castejón de Sos a 904 metres d’altitud. Escassos trenta quilòmetres ens separaven de Ainsa a 689 metres d’altitud, el nostre destí. L’hora d’arribada fou aproximadament les 20:00h. Encara teniem temps d’anar a comprar provisions per sopar. Així doncs, sobre les 20:30h vam entrar al que seria la nostre casa durant quatre dies.
La casa rural “las eras” era un lloc molt acollidor, còmode i molt ben cuidat. En quan al municipi cal destacar-ne, entre d’altres coses, la Plaza Mayor, un indret fantàstic. Un cop a la nostra nova casa, vam agafar forces amb un bon sopar a base d’embotits i pa amb tomàquet, i després d’unes partides a la botifarra i al mentider vam anar a dormir. L’endemà de bon matí, les 9h, sonava el despertador, i després d’un bon esmorzar ja tornàvem a ser sobre la moto.
Ens vam dirigir cap a França pel túnel de Bielsa; fou en la sortida d’aquest túnel on una espessa cortina d’aigua va fer que ens aturéssim a resguardar-nos dins el mateix; després de deliberar una bona estona, vam decidir prosseguir la marxa, així doncs, ens vam posar els impermeables i vam continuar. Realment la decisió va ser la correcte, donat que tot i que la pluja no ens va deixar d’amenaçar durant tot el dia, no ens va condicionar gens el viatge.
Un cop a França, ens vam dirigir a la Meca de tot ciclista, el Coll del Tourmalet, abans però s’havia de creuar el coll d’Aspin. Aquest Coll amb 1.489 metres al seu punt més alt, ens va fer gaudí realment de la moto, traçant un tomb rera l’altre sempre envoltat per un paisatge immillorable, ple de vegetació i fauna com ramats d’ovelles i de bovins passejant a lo ample de la carretera. Ens vam aturar a dinar tot just finalitzat el coll d’Aspin, a base d’entrepans de Foie. Tot seguit ens vam dirigir al Tourmalet per tal de coronar els seus 2.114 metres d’alçada. Una gran estàtua metàl.lica en forma de ciclista n’anunciava l’arribada. Aquelles imatges que veiem per la televisió cada tarda d’agost sota un sol abrasador es feien encara més impressionants un cop fet el trajecte.
Tot seguit ens vam dirigir a Lourdes per tal de visitar el seu famós santuari. Des de Lourdes ja només ens quedava tornar cap a casa on arribarem passades les 20:00h. Un bon sopar a base de espaguetis a la carbonara, partideta a la botifarra i a dormir.
L’endemà ens vam dirigir a visitar el Parc Nacional d’Ordesa i el Monteperdido, quilòmetres i quilòmetres de carreteres “camins” envoltats de natura. Vam parar a dinar al costat de l’ermita de “nuestra señora de Pineta” al costat d’un parador a uns 2.000 metres d’alçada. La tarda la vam acabar destinant a visitar pobles de muntanya tot arribant a Ainsa via Fiscal.
Dissabte ja només quedava la tornada, però com no podia ser d’altra manera, la vam complicar una mica tot passant per Viella, Sort, Adrall, Organyà, Oliana, Ponts, Guissona, Tàrrega i Montblanc. Finalment vam arribar al punt de sortida per allà a les 19:30h, amb el cos cansat però amb les ganes de preparar la tercera picamotada intactes!!

En total vam rodar uns 1.200 quilòmetres.
Podeu visitar més fotos de la sortida a http://picasaweb.google.es/picamoto o a l’enllaç “les nostres fotos” en aquest blog.

15 de set. 2008

PREDICCIÓ METEOROLÒGICA

La predicció meteorològica per els dies de la GRAN RUTA a Ainsa, pot ser consultada a http://www.aemet.es/es/eltiempo/prediccion/localidades?l=22022. Segons sembla ens esperen uns dies una mica irregulars, ja que tot i que no s'indiquen pluges, si que s'espera que els dies siguin ennubolats. La temperatura sembla que serà força fresqueta, entre 24º i 26º les màximes, i entre 11º i 13º les mínimes. La cota de neu sembla que no arribarà als 2.114 metres del Tourmalet.

Tot i així, haurem d'esperar una mica més a veure com evolucionen les prediccions, perquè ja se sap...

27 d’ag. 2008

ANEM A FER "LA FRANCE"!!

El passat dia 26 d’Agost, els membres del Picamoto es van reunir a casa d’un d'ells per tal de concretar, els detalls de la gran sortida del mes de setembre. Vam decidir la ruta, l’itinerari, l’hora i dia de sortida i d’arribada i l’allotjament. En aquest ordre de coses vam concloure que la sortida serà el dimecres 17 a les 14’00 hores i la tornada el dissabte 20 al vespre, i que el camp base de la sortida seria la localitat de Ainsa a la provincia d’Osca als peus del parc nacional d’Ordesa i el Monteperdido, en una casa rural llogada per l’ocasió. Des d’aquesta localitat, a molts pocs quilòmetres de territori francès és d’on partirem direcció a Lourdes i al mític Tourmalet. Com no podia ser d’altra manera, els membres del Picamoto també aprofitaran per fer una obligada visita al parc nacional. La ruta triada, transcorrerà casi en la seva totalitat per carreteres secundàries i de muntanya. La ruta sencera serà publicada al blog en els propers dies.
La ruta d´anada sera al seguent:
  • Picamoixons
  • Tarrega
  • Bellcaire d´Urgell
  • Tremp
  • Pont de Suert
  • Ainsa (lloc d´estada)

Temps aprox: 5h

Distancia:304km

Posibles rutes de visites: Ainsa-Bielsa- Lourdes - Biescas-Ainsa
  • Ainsa
  • Bielsa
  • St Lary Soulan
  • Arreau
  • Lourdes ( per coll du Tourmalet)
  • Eaux-Bonnes ( per coll d´Aubisque)
  • Biescas
  • Broto
  • Ainsa

25 d’ag. 2008

El picamoto a Montserrat !!

Ruta:Picamoixons-Santa Coloma de Queralt-Monistrol de Montserrat -Collbató-Santa magarida de Montbui-Querol-Picamoixons



Distància aprox: 210km
Durada en marxa: 4:20


Picamoixons
Montblanc
Sarral
Santa Coloma de Queralt
Igualada
Montserrat
Collbato
El Bruc
Santa Margarida de Montbui
Querol
Valls
Picamoixons


Una gran ruta per pasar el dia amb la visita a la patrona de Catalunya desde 1881; un indret que els de la terra no podem quedar-nos sense visitar, la verge de Montserrat o mes ben coneguda com la Moreneta. La Moreneta data del S.XII i esta tallada en fusta d´alamo. La nostra verge es troba en el Santuari de Montserrat del S.XII a 1236 metres. Aquest santuari, segons diuen, va ser trobat per uns pastors al S.IX a l´interior d´una cova. El bisbe va demanar traslladar-la a Manresa, pero el seu gran pes ho va fer impossible; Aquest fet va ser interpretat com un missatge que indicava que la verge s'havia de quedar a la cova on la van trobar i el bisbe va ordenar crear una ermita en aquell lloc.

La poca afluència d´automobils és ideal pels motociclistes; varietat de tombs, tombs molt revirats. Hem de tenir en compte deixar la N-IIA per la sortida de Montserrat parc per tal de disfrutar d'un gran paisatge i una conducció molt tranquila a causa dels tombs extremadament revirats.



Un cop arribat a Montserrat hi ha la possibilitat d´arribar fins al mateix santuari. Trobarem un peatge del monestir que per un simbolic preu de 2€ les motocicletes estaran vigilades.Un típic àpat de Montserrat són les "MONSERRATINES", una coca de sucre molt recomenable que vam poder gaudir.


En direcció a Monistrol de Montserrat anirem a Collbató; la seva gran atracció turística són La cova de Collbató o del Salnitre, d'uns 500 m de llargada i uns 20m de desnivell, que transcorre entre un conjunt de galeries, sales i passadissos, és de formes endocàrstiques, de gran bellesa geològica i importància topogràfica.
Els noms que reben les diferents estances van ser donats per personalitats del segle XIX, en destaquen: la sala de la catedral, de les columnes i el pou del diable.És un indret ple de rondalles, llegendes i històries. S'hi relacionen els noms de Fra Joan Garí, El Marmotot, Mussa; i com a personatge més proper documentat: Mansuet Boxó i Xalabia.Molt a prop de l'entrada hi ha una zona d'espera en la que s'hi pot menjar, també hi ha servei de bar.Actualment, alguns dissabtes al vespre dels mesos de juny i juliol se celebren concerts a l'interior de la cova.


Espero que la ruta us agradi i la poguem fer tots plegats.
RAFAGAS I V´SSSS !!

22 de jul. 2008

1ª VOLTA A TARRAGONA

El Diumenge 20 de Juliol, varem viure un dels dies més calorosos del present estiu, fet que no va privar als membres del Picamoto a realitzar la primera Volta a Tarragona en moto. Aquesta primera volta a Tarragona organitzada pel motoclub, va discorre al llarg de 398 quilòmetres i va atravessar les comarques de l’Alt Camp, La Conca de Barberà, El Baix Camp, El Priorat, Garriga,
Ribera d’Ebre, La Terra Alta, El Baix Ebre i el Montsià.


La sortida estava programada per les 9 del matí desde picamoixons, i els membres del picamoto van empendre la ruta puntualment. Vam sortir de Picamoixons direcció a La Conca de Barberà via Montblanc, Vimbodí i Vilanova de Prades; seguidament varem travessar, efímerament la comarca de la Garriga per tal d’arribar a la comarca del Priorat i la Ribera d’Ebre; va ser en aquesta comarca, més concretament a Flix (bar la Presa) on vam parar a esmorzar a base d’entrepans i “pinxos” de truita de xoriço, bacó i pebrot. Un cop ben tips vam proseguir el nostre viatge direcció a la comarca de la Terra Alta i Baix Ebre per acabar finalment al Montsià. Un cop en aquesta comarca ens vam dirigir al Poble Nou del Delta on ens habiem de reunir amb les dones dels membres del club per tal d’anar a dinar tots plegats. El restaurant escollit fou el Restaurant L’Estany (La casa de fusta); com no podia ser d’altra manera en aquelles contrades, el menú estava format per uns entrants que van consisitir en uns musclus, cloïsses i gambetes i en una immensa paella per a vuit persones, tot regat amb un bon vi blanc (a petites dosis que s’havia de conduir després) i aigua. Uns bons postres i uns bons cafès complementaven l’àpat. Posteriorment i en un intent per fer baixar el dinar, vam visitar un dels nombrosos miradors del Delta, d’on podiem comptemplar unes maravelloses vistes de l’abundant fauna i flora d’aquest emblemàtic indret.
El recoregut de tornada triat fou, en general, menys virat; vam dirigir-nos cap al nord passant per l’Aldea, El Perelló i Miami Platja. Farts de tanta monotonia vam decantar direcció a Falset per una carretera perfecte pels amants de la conducció tècnica, una carretera estreta, plena de tombs i enmig de la natura. Un cop a Falset, només ens va quedar dirigir-nos cap a Picamoixons via Reus-Alcover, per donar per finalitzada aquesta primera edició de la volta a Tarragona. Per cert...ni rastre de Oriola.