22 de set. 2008

II PICAMOTADA - Ainsa-Lourdes

SOMOS MOTEROS Y VENIMOS EN MOTO...(® EL PRESI)

El dimecres 17 de setembre, de bon matí, tres dels membres del Picamoto van quedar per tal de dur a terme la posta a punt de les motos, netejant-les, engrassant les cadenes i mirant la pressió dels pneumàtics.
La sortida fou més o menys puntal a les 14:30h. El lloc de sortida, com no, va ser al lloc habitual de totes les sortides, els “boxes” del Picamoto a Picamoixons. El recorregut s’inicià en direcció Montblanc, per la carretera de Lleida, d’on ens desviaríem direcció a Tarrega passant pel Coll de Belltall a 714 metres d’alçada sobre el nivell del mar. Un cop a Tàrrega ens vam dirigir direcció Balaguer per tal d’encarar el que s’anomena Coll de la Mola amb destí a Camarasa: és en aquest indret on vam gaudí dels primers paisatges realment impressionants que forma el pantà de Camarasa, a uns 800 metres d’alçada.
Des de Camarasa, ens vam dirigir cap a Tremp i La Pobla de Segur, localitat natal del “gran capità” del Barça, Carles Puyol. Fou en aquesta contrada on vam aturar-nos a prendre un refrigeri per agafar forces per la resta del camí.
Seguidament prosseguirem el nostre trajecte passant pel Pont de Suert amb la finalitat d’entrar a la comunitat aragonesa per Castejón de Sos a 904 metres d’altitud. Escassos trenta quilòmetres ens separaven de Ainsa a 689 metres d’altitud, el nostre destí. L’hora d’arribada fou aproximadament les 20:00h. Encara teniem temps d’anar a comprar provisions per sopar. Així doncs, sobre les 20:30h vam entrar al que seria la nostre casa durant quatre dies.
La casa rural “las eras” era un lloc molt acollidor, còmode i molt ben cuidat. En quan al municipi cal destacar-ne, entre d’altres coses, la Plaza Mayor, un indret fantàstic. Un cop a la nostra nova casa, vam agafar forces amb un bon sopar a base d’embotits i pa amb tomàquet, i després d’unes partides a la botifarra i al mentider vam anar a dormir. L’endemà de bon matí, les 9h, sonava el despertador, i després d’un bon esmorzar ja tornàvem a ser sobre la moto.
Ens vam dirigir cap a França pel túnel de Bielsa; fou en la sortida d’aquest túnel on una espessa cortina d’aigua va fer que ens aturéssim a resguardar-nos dins el mateix; després de deliberar una bona estona, vam decidir prosseguir la marxa, així doncs, ens vam posar els impermeables i vam continuar. Realment la decisió va ser la correcte, donat que tot i que la pluja no ens va deixar d’amenaçar durant tot el dia, no ens va condicionar gens el viatge.
Un cop a França, ens vam dirigir a la Meca de tot ciclista, el Coll del Tourmalet, abans però s’havia de creuar el coll d’Aspin. Aquest Coll amb 1.489 metres al seu punt més alt, ens va fer gaudí realment de la moto, traçant un tomb rera l’altre sempre envoltat per un paisatge immillorable, ple de vegetació i fauna com ramats d’ovelles i de bovins passejant a lo ample de la carretera. Ens vam aturar a dinar tot just finalitzat el coll d’Aspin, a base d’entrepans de Foie. Tot seguit ens vam dirigir al Tourmalet per tal de coronar els seus 2.114 metres d’alçada. Una gran estàtua metàl.lica en forma de ciclista n’anunciava l’arribada. Aquelles imatges que veiem per la televisió cada tarda d’agost sota un sol abrasador es feien encara més impressionants un cop fet el trajecte.
Tot seguit ens vam dirigir a Lourdes per tal de visitar el seu famós santuari. Des de Lourdes ja només ens quedava tornar cap a casa on arribarem passades les 20:00h. Un bon sopar a base de espaguetis a la carbonara, partideta a la botifarra i a dormir.
L’endemà ens vam dirigir a visitar el Parc Nacional d’Ordesa i el Monteperdido, quilòmetres i quilòmetres de carreteres “camins” envoltats de natura. Vam parar a dinar al costat de l’ermita de “nuestra señora de Pineta” al costat d’un parador a uns 2.000 metres d’alçada. La tarda la vam acabar destinant a visitar pobles de muntanya tot arribant a Ainsa via Fiscal.
Dissabte ja només quedava la tornada, però com no podia ser d’altra manera, la vam complicar una mica tot passant per Viella, Sort, Adrall, Organyà, Oliana, Ponts, Guissona, Tàrrega i Montblanc. Finalment vam arribar al punt de sortida per allà a les 19:30h, amb el cos cansat però amb les ganes de preparar la tercera picamotada intactes!!

En total vam rodar uns 1.200 quilòmetres.
Podeu visitar més fotos de la sortida a http://picasaweb.google.es/picamoto o a l’enllaç “les nostres fotos” en aquest blog.

15 de set. 2008

PREDICCIÓ METEOROLÒGICA

La predicció meteorològica per els dies de la GRAN RUTA a Ainsa, pot ser consultada a http://www.aemet.es/es/eltiempo/prediccion/localidades?l=22022. Segons sembla ens esperen uns dies una mica irregulars, ja que tot i que no s'indiquen pluges, si que s'espera que els dies siguin ennubolats. La temperatura sembla que serà força fresqueta, entre 24º i 26º les màximes, i entre 11º i 13º les mínimes. La cota de neu sembla que no arribarà als 2.114 metres del Tourmalet.

Tot i així, haurem d'esperar una mica més a veure com evolucionen les prediccions, perquè ja se sap...

27 d’ag. 2008

ANEM A FER "LA FRANCE"!!

El passat dia 26 d’Agost, els membres del Picamoto es van reunir a casa d’un d'ells per tal de concretar, els detalls de la gran sortida del mes de setembre. Vam decidir la ruta, l’itinerari, l’hora i dia de sortida i d’arribada i l’allotjament. En aquest ordre de coses vam concloure que la sortida serà el dimecres 17 a les 14’00 hores i la tornada el dissabte 20 al vespre, i que el camp base de la sortida seria la localitat de Ainsa a la provincia d’Osca als peus del parc nacional d’Ordesa i el Monteperdido, en una casa rural llogada per l’ocasió. Des d’aquesta localitat, a molts pocs quilòmetres de territori francès és d’on partirem direcció a Lourdes i al mític Tourmalet. Com no podia ser d’altra manera, els membres del Picamoto també aprofitaran per fer una obligada visita al parc nacional. La ruta triada, transcorrerà casi en la seva totalitat per carreteres secundàries i de muntanya. La ruta sencera serà publicada al blog en els propers dies.
La ruta d´anada sera al seguent:
  • Picamoixons
  • Tarrega
  • Bellcaire d´Urgell
  • Tremp
  • Pont de Suert
  • Ainsa (lloc d´estada)

Temps aprox: 5h

Distancia:304km

Posibles rutes de visites: Ainsa-Bielsa- Lourdes - Biescas-Ainsa
  • Ainsa
  • Bielsa
  • St Lary Soulan
  • Arreau
  • Lourdes ( per coll du Tourmalet)
  • Eaux-Bonnes ( per coll d´Aubisque)
  • Biescas
  • Broto
  • Ainsa

25 d’ag. 2008

El picamoto a Montserrat !!

Ruta:Picamoixons-Santa Coloma de Queralt-Monistrol de Montserrat -Collbató-Santa magarida de Montbui-Querol-Picamoixons



Distància aprox: 210km
Durada en marxa: 4:20


Picamoixons
Montblanc
Sarral
Santa Coloma de Queralt
Igualada
Montserrat
Collbato
El Bruc
Santa Margarida de Montbui
Querol
Valls
Picamoixons


Una gran ruta per pasar el dia amb la visita a la patrona de Catalunya desde 1881; un indret que els de la terra no podem quedar-nos sense visitar, la verge de Montserrat o mes ben coneguda com la Moreneta. La Moreneta data del S.XII i esta tallada en fusta d´alamo. La nostra verge es troba en el Santuari de Montserrat del S.XII a 1236 metres. Aquest santuari, segons diuen, va ser trobat per uns pastors al S.IX a l´interior d´una cova. El bisbe va demanar traslladar-la a Manresa, pero el seu gran pes ho va fer impossible; Aquest fet va ser interpretat com un missatge que indicava que la verge s'havia de quedar a la cova on la van trobar i el bisbe va ordenar crear una ermita en aquell lloc.

La poca afluència d´automobils és ideal pels motociclistes; varietat de tombs, tombs molt revirats. Hem de tenir en compte deixar la N-IIA per la sortida de Montserrat parc per tal de disfrutar d'un gran paisatge i una conducció molt tranquila a causa dels tombs extremadament revirats.



Un cop arribat a Montserrat hi ha la possibilitat d´arribar fins al mateix santuari. Trobarem un peatge del monestir que per un simbolic preu de 2€ les motocicletes estaran vigilades.Un típic àpat de Montserrat són les "MONSERRATINES", una coca de sucre molt recomenable que vam poder gaudir.


En direcció a Monistrol de Montserrat anirem a Collbató; la seva gran atracció turística són La cova de Collbató o del Salnitre, d'uns 500 m de llargada i uns 20m de desnivell, que transcorre entre un conjunt de galeries, sales i passadissos, és de formes endocàrstiques, de gran bellesa geològica i importància topogràfica.
Els noms que reben les diferents estances van ser donats per personalitats del segle XIX, en destaquen: la sala de la catedral, de les columnes i el pou del diable.És un indret ple de rondalles, llegendes i històries. S'hi relacionen els noms de Fra Joan Garí, El Marmotot, Mussa; i com a personatge més proper documentat: Mansuet Boxó i Xalabia.Molt a prop de l'entrada hi ha una zona d'espera en la que s'hi pot menjar, també hi ha servei de bar.Actualment, alguns dissabtes al vespre dels mesos de juny i juliol se celebren concerts a l'interior de la cova.


Espero que la ruta us agradi i la poguem fer tots plegats.
RAFAGAS I V´SSSS !!

22 de jul. 2008

1ª VOLTA A TARRAGONA

El Diumenge 20 de Juliol, varem viure un dels dies més calorosos del present estiu, fet que no va privar als membres del Picamoto a realitzar la primera Volta a Tarragona en moto. Aquesta primera volta a Tarragona organitzada pel motoclub, va discorre al llarg de 398 quilòmetres i va atravessar les comarques de l’Alt Camp, La Conca de Barberà, El Baix Camp, El Priorat, Garriga,
Ribera d’Ebre, La Terra Alta, El Baix Ebre i el Montsià.


La sortida estava programada per les 9 del matí desde picamoixons, i els membres del picamoto van empendre la ruta puntualment. Vam sortir de Picamoixons direcció a La Conca de Barberà via Montblanc, Vimbodí i Vilanova de Prades; seguidament varem travessar, efímerament la comarca de la Garriga per tal d’arribar a la comarca del Priorat i la Ribera d’Ebre; va ser en aquesta comarca, més concretament a Flix (bar la Presa) on vam parar a esmorzar a base d’entrepans i “pinxos” de truita de xoriço, bacó i pebrot. Un cop ben tips vam proseguir el nostre viatge direcció a la comarca de la Terra Alta i Baix Ebre per acabar finalment al Montsià. Un cop en aquesta comarca ens vam dirigir al Poble Nou del Delta on ens habiem de reunir amb les dones dels membres del club per tal d’anar a dinar tots plegats. El restaurant escollit fou el Restaurant L’Estany (La casa de fusta); com no podia ser d’altra manera en aquelles contrades, el menú estava format per uns entrants que van consisitir en uns musclus, cloïsses i gambetes i en una immensa paella per a vuit persones, tot regat amb un bon vi blanc (a petites dosis que s’havia de conduir després) i aigua. Uns bons postres i uns bons cafès complementaven l’àpat. Posteriorment i en un intent per fer baixar el dinar, vam visitar un dels nombrosos miradors del Delta, d’on podiem comptemplar unes maravelloses vistes de l’abundant fauna i flora d’aquest emblemàtic indret.
El recoregut de tornada triat fou, en general, menys virat; vam dirigir-nos cap al nord passant per l’Aldea, El Perelló i Miami Platja. Farts de tanta monotonia vam decantar direcció a Falset per una carretera perfecte pels amants de la conducció tècnica, una carretera estreta, plena de tombs i enmig de la natura. Un cop a Falset, només ens va quedar dirigir-nos cap a Picamoixons via Reus-Alcover, per donar per finalitzada aquesta primera edició de la volta a Tarragona. Per cert...ni rastre de Oriola.




15 de juny 2008

Ruta per el Priorat:Picamoixons-La Vilella Baixa-Picaixons

PICAMOIXONS-VILELLA BAIXA







Ruta: Picamoixons-Vilella baixa-Picamoixons
Distància aproximada:156km
Durada en marxa:3:30

Picamoixons
La Selva del camp
Vilaplana
Alforja
Porrera
La Vilella Baixa (Lloc de aturada)
La vilella Alta
Poboleda
Cornudella del Montsant
Ulldemolins
Vilanova de prades
Vallclara
Vimbodi
Montblanc
Valls
Picamoixons

Una ruta de tombs revirats amb un terreny en perfecte estat. Vistes de gran atractiu , la tranquil·litat de les muntanyes fan d´elles un terreny ideal per el sector de motociclisme, poc transitada i amb un estat de l´asfalt mot bo.
La sortida es realitza a Picamoixons direcció a la selva del camp, passant per el pont de Goi.Un cop arribat a la selva del camp passarem per varies urbanitzacions per la TP-7013 direcció Vilaplana.Un cop arribada a la dita població segirem per la mateixa carretera cap a la població de Alforja.En direcció a Porrera una mítica població de la mare de uns dels millors cantautors catalans, en nostre apreciat Lluís Llach, ens endinsem cap al interior de la comarca del Priorat.
Seguirem per la T-711 on arribarem a un encreuament direcció a Vilella Baixa una població en la qual farem la aturada per rependre forces amb una gran esmorzar , pa amb tomàquet i embotits de la comarca tot ben acompanyat per un vi de la cooperativa de la població. Desprès de un petit descans, anirem cap a la Vilella Alta.Una carretera de molts tombs revirats de poca velocitat , juntament s'alcen els cingles dels Montalts uns vessants meridionals de la serra del Montsant, fan un bon moment per contemplar la comarca del priorat.
Tot seguint per la carretera trobarem la població de Poboleda, pasant del poble seguirem per trobar Cornudella del Montsant és un municipi de la comarca del Priorat, a Catalunya.Està situat a la vall del riu Siurana, entre el Montsant a ponent (Roca Corbatera, 1166 m.) i les muntanyes de Prades a llevant (la Gritella, 1093 m.), entre les quals s'estén la Vall de Cornudella.





El bosc de pins, la garriga i els pasturatges ocupen més del 70% del terme. El municipi abarca també els pobles d'Albarca i Siurana.Una població de gran atracció per els amants de l´escalada i també per els de la natura.

A poc mes de 11km trobarem una mítica població per els amants de les concentracions moteres, Ulldemolins es una població que celebra anualment una concentració als voltants de febrer per recordar a tots les accidentats sobre les dues rodes.Tots els beneficis son aportats a associacions o entitats sense cap interes econòmic.La organització va a carreg del la penya padoock http://penyapaddock.org/
Un cop pasat el poble a poc mes de 2km trobarem una bifurcació on anirem cap a Vilanova de Prades per la TV-7004 la qual es ideal per la seva gran amplitud de la calçada, tombs molt amples ideal per els amants de les plegades a un ritme alegre.
Seguint arribarem a Vimbodi agafant la la N-240 cap a Montblanc arribarem a poc dels trams finals i per acabar agafarem direcció a Valls el mític Coll de l´illa per trobar-nos molts tombs ideal per la conducció esportiva i agressiva, el tomb de la paella es on trobem normalment grups de motoristes per practicar la conducció esportiva.



Al la entrada del Valls passarem per el poble cap a nostre punt de sortida, Picamoixons un poble amants del motors, ja siguin motos de carretera , trial, enduro o quads la qüestió es que hi ha passió per el motociclisme.

10 de juny 2008

AUPA PEDROSA!!




Com vam avançar anteriorment, el picamoto es va desplaçar al circuit de Catalunya el pasta cap de setmana, dies 6,7 i 8.
Vam sortir de Valls el divendres a les 20:00h aproximadament, i ens vam dirigir a Vila-rodona per agafar l’autopista direcció Montmeló. El viatge va ser un anar i venir de motocicletes d’arreu, que feia que realment el trajecte es fes de lo més distret tot i els nombrosos controls de velocitat “radars”. Una hora i quart després, més o menys, vam arribar al nostre destí. Ràpidament, abans de que s’enfosquís del tot, vam muntar la tenda de campanya i llavors si... en aquell moment podíem dir JA SOM AQUÍ!! Milers de motoristes ens esperaven muntant les seves motos, estripant-les, fent tot tipus de bogeries enduts per la festa que acabava de començar hores abans. Nosaltres no ens perdíem detall de res, però tot sigui dit...a peu; El carinyo que els hi tenim a les motos (i a la nostra integritat física) no ens permet fer segons quin tipus de coses...
Vam sopar a base de Botifarra amb patates (per variar), regat amb unes cerveses i un bon cafè. Tot seguit ens vam dirigir al centre neuràlgic de la festa, on hi trobarem stands, botiguetes de merchandatge , parades de menjar i de pegatines; Va ser just en aquesta paradeta on el membre del Picamoto Pisalfreno va adquirir (eh Carlets?) una parell de pegatines per la seva flamant ZZ-R del 1992 (eh Buti?). En aquesta zona de Montmeló és on hi havia la festa de la moto de veritat, amb milers de persones contemplant com desenes de motoristes feien les delícies dels assistents amb els seus “cavallitos”, “invertits”, estripades, derrapades, cremades de roda etc... amb l’atenta mirada de mossos d’esquadra, ambulàncies i bombers. La festa va durar fins les quatre del matí aproximadament, moment en que els membres del Picamoto van decidir anar a dormir, més o menys tocats per l’alcohol. De bon matí, només unes quatre hores després de posar-nos a dormir dos dels membres del club van haver de tornar fins a casa, uns 130 quilòmetres de res, per tal d’agafar les entrades del Gran Premi, les quals havien descuidat...son un cas!! Van arribar just per veure l’inici dels entrenaments oficials de 125cc. Posteriorment vam seguir els entrenaments oficials més esperats, els de motogp on Stoner feia la Pole position per davant de Pedrosa. Un cop acabats els entrenaments vam anar a dinar a casa d’un familiar d’un dels membres del Picamoto a la veïna localitat de Granollers; el menú a base d’amanida, truita de patates i embotits van servir per agafar les forces necessàries per encarar el que quedava de dissabte. La tarda la vam passar a base de cervesetes tot mirant l’espectacle continu que es produïa pels carrers i carreteres de la zona. Posteriorment, quan ens disposàvem a sopar va començar a ploure, una pluja que ja no ens deixaria fins ben entrada la matinada, i va aigualir d’aquesta manera tota la vetllada que es va resumir en centenars de persones dins un túnel amb l’esperança que parés de ploure; A les dues ja estàvem a la tenda de campanya, intentant que les goteres no ens inundés la tenda. L’endemà, ens vam dirigir al circuit a presenciar les esperadíssimes curses; per veure-les vam gaudir de la companyia de la Núria, dona d’un dels picamoteros, i una incondicional d’en Pedrosa. Després de veure les apassionants curses de 125cc amb victòria de DiMeglio i el meritori segon lloc d’Espargaró, la de 250cc. amb la victòria de Simoncelli amb Bautista i Barbera acompanyant-lo en el podi, arribava el gran moment: la cursa de Motogp, on Pedrosa va arrasar als seus contrincants des de la sortida; L’espectacle a les grades i a la Pelousse de Montmeló era simplement espectacular, on es repartien passions bàsicament entre Pedrosa i Rossi.
Un cop acabada la cursa , el moment més dur... la tornada a casa. Un any més els membres del Picamoto havien passat un cap de setmana per no oblidar a Montmeló...fins l’any que ve!!!!