El picamoto a Montserrat !!

Ruta:Picamoixons-Santa Coloma de Queralt-Monistrol de Montserrat -Collbató-Santa magarida de Montbui-Querol-Picamoixons

Distància aprox: 210km

Durada en marxa: 4:20

Picamoixons

Montblanc
Sarral
Santa Coloma de Queralt
Igualada
Montserrat
Collbato
El Bruc

Santa Margarida de Montbui

Querol

Valls

Picamoixons

Una gran ruta per pasar el dia amb la visita a la patrona de Catalunya desde 1881; un indret que els de la terra no podem quedar-nos sense visitar, la verge de Montserrat o mes ben coneguda com la Moreneta. La Moreneta data del S.XII i esta tallada en fusta d´alamo. La nostra verge es troba en el Santuari de Montserrat del S.XII a 1236 metres. Aquest santuari, segons diuen, va ser trobat per uns pastors al S.IX a l´interior d´una cova. El bisbe va demanar traslladar-la a Manresa, pero el seu gran pes ho va fer impossible; Aquest fet va ser interpretat com un missatge que indicava que la verge s'havia de quedar a la cova on la van trobar i el bisbe va ordenar crear una ermita en aquell lloc.

La poca afluència d´automobils és ideal pels motociclistes; varietat de tombs, tombs molt revirats. Hem de tenir en compte deixar la N-IIA per la sortida de Montserrat parc per tal de disfrutar d'un gran paisatge i una conducció molt tranquila a causa dels tombs extremadament revirats.

Un cop arribat a Montserrat hi ha la possibilitat d´arribar fins al mateix santuari. Trobarem un peatge del monestir que per un simbolic preu de 2€ les motocicletes estaran vigilades.Un típic àpat de Montserrat són les "MONSERRATINES", una coca de sucre molt recomenable que vam poder gaudir.

En direcció a Monistrol de Montserrat anirem a Collbató; la seva gran atracció turística són La cova de Collbató o del Salnitre, d'uns 500 m de llargada i uns 20m de desnivell, que transcorre entre un conjunt de galeries, sales i passadissos, és de formes endocàrstiques, de gran bellesa geològica i importància topogràfica.

Els noms que reben les diferents estances van ser donats per personalitats del segle XIX, en destaquen: la sala de la catedral, de les columnes i el pou del diable.És un indret ple de rondalles, llegendes i històries. S'hi relacionen els noms de Fra Joan Garí, El Marmotot, Mussa; i com a personatge més proper documentat: Mansuet Boxó i Xalabia.Molt a prop de l'entrada hi ha una zona d'espera en la que s'hi pot menjar, també hi ha servei de bar.Actualment, alguns dissabtes al vespre dels mesos de juny i juliol se celebren concerts a l'interior de la cova.

Espero que la ruta us agradi i la poguem fer tots plegats.

RAFAGAS I V´SSSS !!

1ª VOLTA A TARRAGONA

El Diumenge 20 de Juliol, varem viure un dels dies més calorosos del present estiu, fet que no va privar als membres del Picamoto a realitzar la primera Volta a Tarragona en moto. Aquesta primera volta a Tarragona organitzada pel motoclub, va discorre al llarg de 398 quilòmetres i va atravessar les comarques de l’Alt Camp, La Conca de Barberà, El Baix Camp, El Priorat, Garriga,

Ribera d’Ebre, La Terra Alta, El Baix Ebre i el Montsià.

La sortida estava programada per les 9 del matí desde picamoixons, i els membres del picamoto van empendre la ruta puntualment. Vam sortir de Picamoixons direcció a La Conca de Barberà via Montblanc, Vimbodí i Vilanova de Prades; seguidament varem travessar, efímerament la comarca de la Garriga per tal d’arribar a la comarca del Priorat i la Ribera d’Ebre; va ser en aquesta comarca, més concretament a Flix (bar la Presa) on vam parar a esmorzar a base d’entrepans i “pinxos” de truita de xoriço, bacó i pebrot. Un cop ben tips vam proseguir el nostre viatge direcció a la comarca de la Terra Alta i Baix Ebre per acabar finalment al Montsià. Un cop en aquesta comarca ens vam dirigir al Poble Nou del Delta on ens habiem de reunir amb les dones dels membres del club per tal d’anar a dinar tots plegats. El restaurant escollit fou el Restaurant L’Estany (La casa de fusta); com no podia ser d’altra manera en aquelles contrades, el menú estava format per uns entrants que van consisitir en uns musclus, cloïsses i gambetes i en una immensa paella per a vuit persones, tot regat amb un bon vi blanc (a petites dosis que s’havia de conduir després) i aigua. Uns bons postres i uns bons cafès complementaven l’àpat. Posteriorment i en un intent per fer baixar el dinar, vam visitar un dels nombrosos miradors del Delta, d’on podiem comptemplar unes maravelloses vistes de l’abundant fauna i flora d’aquest emblemàtic indret.
El recoregut de tornada triat fou, en general, menys virat; vam dirigir-nos cap al nord passant per l’Aldea, El Perelló i Miami Platja. Farts de tanta monotonia vam decantar direcció a Falset per una carretera perfecte pels amants de la conducció tècnica, una carretera estreta, plena de tombs i enmig de la natura. Un cop a Falset, només ens va quedar dirigir-nos cap a Picamoixons via Reus-Alcover, per donar per finalitzada aquesta primera edició de la volta a Tarragona. Per cert...ni rastre de Oriola.

Ruta per el Priorat:Picamoixons-La Vilella Baixa-Picaixons

PICAMOIXONS-VILELLA BAIXA

Ruta: Picamoixons-Vilella baixa-Picamoixons
Distància aproximada:156km
Durada en marxa:3:30

Picamoixons
La Selva del camp
Vilaplana
Alforja
Porrera
La Vilella Baixa (Lloc de aturada)
La vilella Alta
Poboleda
Cornudella del Montsant
Ulldemolins
Vilanova de prades
Vallclara
Vimbodi
Montblanc
Valls
Picamoixons

Una ruta de tombs revirats amb un terreny en perfecte estat. Vistes de gran atractiu , la tranquil·litat de les muntanyes fan d´elles un terreny ideal per el sector de motociclisme, poc transitada i amb un estat de l´asfalt mot bo.
La sortida es realitza a Picamoixons direcció a la selva del camp, passant per el pont de Goi.Un cop arribat a la selva del camp passarem per varies urbanitzacions per la TP-7013 direcció Vilaplana.Un cop arribada a la dita població segirem per la mateixa carretera cap a la població de Alforja.En direcció a Porrera una mítica població de la mare de uns dels millors cantautors catalans, en nostre apreciat Lluís Llach, ens endinsem cap al interior de la comarca del Priorat.
Seguirem per la T-711 on arribarem a un encreuament direcció a Vilella Baixa una població en la qual farem la aturada per rependre forces amb una gran esmorzar , pa amb tomàquet i embotits de la comarca tot ben acompanyat per un vi de la cooperativa de la població. Desprès de un petit descans, anirem cap a la Vilella Alta.Una carretera de molts tombs revirats de poca velocitat , juntament s'alcen els cingles dels Montalts uns vessants meridionals de la serra del Montsant, fan un bon moment per contemplar la comarca del priorat.
Tot seguint per la carretera trobarem la població de Poboleda, pasant del poble seguirem per trobar Cornudella del Montsant és un municipi de la comarca del Priorat, a Catalunya.Està situat a la vall del riu Siurana, entre el Montsant a ponent (Roca Corbatera, 1166 m.) i les muntanyes de Prades a llevant (la Gritella, 1093 m.), entre les quals s'estén la Vall de Cornudella.

El bosc de pins, la garriga i els pasturatges ocupen més del 70% del terme. El municipi abarca també els pobles d'Albarca i Siurana.Una població de gran atracció per els amants de l´escalada i també per els de la natura.

A poc mes de 11km trobarem una mítica població per els amants de les concentracions moteres, Ulldemolins es una població que celebra anualment una concentració als voltants de febrer per recordar a tots les accidentats sobre les dues rodes.Tots els beneficis son aportats a associacions o entitats sense cap interes econòmic.La organització va a carreg del la penya padoock http://penyapaddock.org/
Un cop pasat el poble a poc mes de 2km trobarem una bifurcació on anirem cap a Vilanova de Prades per la TV-7004 la qual es ideal per la seva gran amplitud de la calçada, tombs molt amples ideal per els amants de les plegades a un ritme alegre.
Seguint arribarem a Vimbodi agafant la la N-240 cap a Montblanc arribarem a poc dels trams finals i per acabar agafarem direcció a Valls el mític Coll de l´illa per trobar-nos molts tombs ideal per la conducció esportiva i agressiva, el tomb de la paella es on trobem normalment grups de motoristes per practicar la conducció esportiva.

Al la entrada del Valls passarem per el poble cap a nostre punt de sortida, Picamoixons un poble amants del motors, ja siguin motos de carretera , trial, enduro o quads la qüestió es que hi ha passió per el motociclisme.

AUPA PEDROSA!!

Com vam avançar anteriorment, el picamoto es va desplaçar al circuit de Catalunya el pasta cap de setmana, dies 6,7 i 8.
Vam sortir de Valls el divendres a les 20:00h aproximadament, i ens vam dirigir a Vila-rodona per agafar l’autopista direcció Montmeló. El viatge va ser un anar i venir de motocicletes d’arreu, que feia que realment el trajecte es fes de lo més distret tot i els nombrosos controls de velocitat “radars”. Una hora i quart després, més o menys, vam arribar al nostre destí. Ràpidament, abans de que s’enfosquís del tot, vam muntar la tenda de campanya i llavors si... en aquell moment podíem dir JA SOM AQUÍ!! Milers de motoristes ens esperaven muntant les seves motos, estripant-les, fent tot tipus de bogeries enduts per la festa que acabava de començar hores abans. Nosaltres no ens perdíem detall de res, però tot sigui dit...a peu; El carinyo que els hi tenim a les motos (i a la nostra integritat física) no ens permet fer segons quin tipus de coses...
Vam sopar a base de Botifarra amb patates (per variar), regat amb unes cerveses i un bon cafè. Tot seguit ens vam dirigir al centre neuràlgic de la festa, on hi trobarem stands, botiguetes de merchandatge , parades de menjar i de pegatines; Va ser just en aquesta paradeta on el membre del Picamoto Pisalfreno va adquirir (eh Carlets?) una parell de pegatines per la seva flamant ZZ-R del 1992 (eh Buti?). En aquesta zona de Montmeló és on hi havia la festa de la moto de veritat, amb milers de persones contemplant com desenes de motoristes feien les delícies dels assistents amb els seus “cavallitos”, “invertits”, estripades, derrapades, cremades de roda etc... amb l’atenta mirada de mossos d’esquadra, ambulàncies i bombers. La festa va durar fins les quatre del matí aproximadament, moment en que els membres del Picamoto van decidir anar a dormir, més o menys tocats per l’alcohol. De bon matí, només unes quatre hores després de posar-nos a dormir dos dels membres del club van haver de tornar fins a casa, uns 130 quilòmetres de res, per tal d’agafar les entrades del Gran Premi, les quals havien descuidat...son un cas!! Van arribar just per veure l’inici dels entrenaments oficials de 125cc. Posteriorment vam seguir els entrenaments oficials més esperats, els de motogp on Stoner feia la Pole position per davant de Pedrosa. Un cop acabats els entrenaments vam anar a dinar a casa d’un familiar d’un dels membres del Picamoto a la veïna localitat de Granollers; el menú a base d’amanida, truita de patates i embotits van servir per agafar les forces necessàries per encarar el que quedava de dissabte. La tarda la vam passar a base de cervesetes tot mirant l’espectacle continu que es produïa pels carrers i carreteres de la zona. Posteriorment, quan ens disposàvem a sopar va començar a ploure, una pluja que ja no ens deixaria fins ben entrada la matinada, i va aigualir d’aquesta manera tota la vetllada que es va resumir en centenars de persones dins un túnel amb l’esperança que parés de ploure; A les dues ja estàvem a la tenda de campanya, intentant que les goteres no ens inundés la tenda. L’endemà, ens vam dirigir al circuit a presenciar les esperadíssimes curses; per veure-les vam gaudir de la companyia de la Núria, dona d’un dels picamoteros, i una incondicional d’en Pedrosa. Després de veure les apassionants curses de 125cc amb victòria de DiMeglio i el meritori segon lloc d’Espargaró, la de 250cc. amb la victòria de Simoncelli amb Bautista i Barbera acompanyant-lo en el podi, arribava el gran moment: la cursa de Motogp, on Pedrosa va arrasar als seus contrincants des de la sortida; L’espectacle a les grades i a la Pelousse de Montmeló era simplement espectacular, on es repartien passions bàsicament entre Pedrosa i Rossi.
Un cop acabada la cursa , el moment més dur... la tornada a casa. Un any més els membres del Picamoto havien passat un cap de setmana per no oblidar a Montmeló...fins l’any que ve!!!!

Arriba l'emoció al circuït!

Aquest proper dia 6 de juny els membres del Picamoto es desplaçaran al crcuit de Catalunya per presenciar el mundial de motociclisme, un mundial marcat sobretot per la batalla per al lideratge que estan realitzant Valentino Rossi, Dani Pedrosa i Jorge Lorenzo en MotoGP, la bona temporada que està realitzant Nico Terol i Joan Olivé en la categoria de 125, i la tardia explosió d’Alex Debón en 250cc., tot això a falta de l’última cursa abans d’arribar a Montmeló i que es realitza a l’italià circuït de Mugello el cap de setmana anterior.

La sortida està programada pel divendres 6 i la tornada el diumenge 8 en acabar les curses. D’aquesta manera els membres del Picamoto podran gaudir d’un cap de setmana molt intens on podran disfrutar a més dels entrenaments de dissabte i les carreres de diumenge.

Continuarem informant!

JORNADA PASSADA PER AIGUA

Dissabte a les 9:00 hores del matí els membres del Picamoto vam quedar en una àrea de servei de la carretera de Valls a Alcover per tal d’omplir els dipòsits de les motos amb la finalitat de realitzar uns 225 Km de carreteres virades i paisatges espectaculars al llarg de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i la Terra Alta.

Vam sortir direcció a la Selva del Camp per la C-14 durant uns 13 quilòmetres, en lo que podem considerar un tram de transició abans de trobar les primeres corbes. Aquestes primeres corbes van començar a aparèixer a la carretera direcció a Vilaplana, i ja no les deixaríem fins arribar al nostre destí, La Fatarella, passant pels municipis d’Alforja, Porrera, Torroja de Priorat, Gratallops, El Lloar i El Molar, en un total aproximat d’uns 90 quilòmetres.
Aixa doncs, al cap d’uns 12 quilòmetres des de la Selva del Camp, el primer municipi que vam creuar va ser Vilaplana, municipi del Baix Camp, situat als vessants meridionals de la serra de la Mussara, que accidenten la major part del territori. Els voltants són pintorescos i s'hi troben diverses fonts naturals. El municipi es troba a una altitud d’uns 300 metres.
En poc més de 5 quilòmetres ens vam plantar a L’Alforja, que es troba situada en el centre de la vall, dalt d'un turó, a l'esquerra de la riera d’Alforja emmarcada per les cingleres de l'Arbolí, al límit amb el Priorat i la Mussara i amb les muntanyes del Mirador i de Puig Cerver.
Sortim d’Alforja direcció Porrera, municipi del Priorat històric a uns 316 metres d’altitut. El sector nord és accidental per les muntanyes de la serra del Molló. Porrera fou el lloc de naixement d’uns dels més grans músics i compositors catalans, Lluís Llach, el qual feia esment de Porrera en alguna de les seves cançons, i fins i tot n’hi dedicava una, la lletra de la qual podeu consultar íntegrament en l’enllaç: http://ca.musikazblai.com/lluis-llach/porrera/
Vam seguir el nostre trajecte en direcció Torroja del Priorat situat a la part central de la comarca. El terme municipal el travessa el riu Siurana. També hi ha diversos barrancs, fonts i pous que donen aigua per a la vida del poble. El territori és molt trencat, ja que hi arriben els darrers contraforts de la serra del Molló, format per llicorelles aptes per al conreu de la vinya. El poble és a 331 metres d'altitud.
El següent municipi que vam creuar va ser Gratallops, al cap d’uns 7 quilòmetres. Gratallops està situat al centre de la comarca del Priorat, entre el riu Montsant i el riu Siurana, el qual és accidentat pels contraforts meridionals del massís del Montsant. Diversos barrancs, com el de la Vall de l'Obaga, de la Vall de la Font Nova o el de la Vall dels Socarrats drenen el territori, molt irregular, trencat per un seguit de tossals de llicorella. La vila de Gratallops és a 321 metres d'altitud.


Tot seguit vam creuar El Lloar i El Molar: El Lloar està situat a la zona ponent de la comarca del Priorat, a la dreta del riu Montsant, sent predominantment muntanyós i escabrós, amb una infinitat de serres. La principal muntanya que s'estén de nord a oest per tot el terme és la Moleta, amb una altitud de 560 m. sobre el nivell del mar. A dos quilòmetres del poble s'alça el Cingle de la Roca, on neixen profunds barrancs que cauen vertiginosament cap al riu Montsant. El poble és a 219 metres d'altitud. El Lloar es troba a menys de 4 quilòmetres del Molar el terme municipal del qual té una extensió de 22'85 Km².
Tot seguit vam arribar al nostre destí, La Fatarella, amb una població de 1.169 habitants situat a la comarca de la Terra Alta, a una altitud de 500 m. La seva orografia es caracteritza per marcades pendents que alhora li proporcionen un paisatge d’un gran atractiu visual combinat amb una climatologia benigna a causa de la baixa concentració d’humitat. En aquest agradable indret vam aprofitar per esmorzar un deliciós plat de llonganissa, cansalada i pinxos amb seques, tot amanit amb un fantàstic all i oli. Amb les forces renovades i sota l’amenaça de pluja ens vam disposar a agafar la carretera de retorn a casa. Per aquest retorn vam agafar una ruta diferent, tot passant per Ascó, Flix, Bovera, La Granadella, Bellaguarda, Ulldemolins, Vilanova de Prades, Vallclara, Vimbodí i Montblanc.
Ascó és un municipi de la Ribera d’Ebre situat a la riba dreta del riu Ebre. El poble compta amb 1629 habitants, que són coneguts amb el malnom de roba-rucs en els pobles del voltant. De tradició agrícola, els habitants d'Ascó han vist revolucionat el seu mode de vida en els darrers 30 anys, a partir de la construcció i explotació de dues centrals nuclears en el seu terme. Aquest fet suposà l'arribada de molta gent i el rejoveniment de la població.
Ven a prop hi trobem el municipi de Flix, a les Terres de l'Ebre. Limita amb les comarques del Segrià, de les Garrigues i del Priorat. El nucli urbà està assentat a sobre el meandre més espectacular que forma el riu Ebre en tot el seu curs, on al llarg de la seva història s'hi han anat assentant diferents poblacions. Amb una extensió de 116,9 km2 i una població de 4043 habitants, Flix és un important centre de serveis amb una bona infra estructura i excel·lents equipaments educatius, culturals, esportius, comercials, turístics i industrials.
Vàrem seguir la nostra ruta passant per la Bovera, la Granadella i Bellaguarda, ja a la comarca de les Garrigues, fins al municipi d’Ulldemolins, on vàrem enllaçar amb un tram molt repetit en les nostres sortides, i que passa per les poblacions de Vilanova de Prades, Vallclara, Vimbodí i Montblanc, fins arribar al nostre destí, Picamoixons. Cal destacar que des de Vilanova de Prades fins a Picamoixons ens vàrem veure sorpresos per una espessa pluja, que no va aconseguir deslluir el que va ser una ruta realment espectacular, i que se’ns dubte tornarem a repetir en properes sortides.

Ruta Picamoixons-Prades-Cornudella-Picamoixons

Diumenge 4 de Maig de 2008

Picamoixons-l’Espluga-Prades-Cornudella-Ulldemolins-Vimbodí-Picamoixons

Aprofitant la favorable climatologia del cap de setmana, diumenge el membres del Picamoto van aprofitar per anar a fer un cafè a Prades. Vam anar-hi tres motos, concretament les del Joan, el Carlets i el Moreno, acompanyats tots tres per les seves parelles Dúnia, Laura i Mireia; cal destacar l’absència del Rod Steward de les motos, el Buti, al qual se li aplicarà la sanció pertinent...jeje. Vam sortir de Picamoixons a les 16:00h sota un sol de justícia i vam encarar la carretera de Lleida afectada per l’operació retorn per lleidatans, manyos, navarresos, andorrans i tota la afortunada gent que ha pogut gaudir d’un llarg i meteorològicament perfecte pont de l’1 de maig; Tot i la confluència de vehicles al tram de C-14 fins a l’Espluga, no varem tenir cap mena de problema. Un cop a l’Espluga vam agafar la carretera de poblet (al igual que a la sortideta del dia 29) fins a Prades. Un cop allà vam aprofitar per fer un cafè amb gel en una terrassa sota un sol abrasador. Tot seguit vam prosseguir la ruta direcció Cornudella de Montsant on algun membre del club va aprofitar per repostar gasolina, i retornar uns quilòmetres enrera per acabar a Ulldemolins, d’on vam enllaçar amb la carretera direcció a Vilanova de Prades. Ens vam tornar a aturar en aquest indret a prendre un refrigeri a base de Coca-coles, Nesteas i alguna bossa de patates xips. Tot seguit vam tornar a pujar a les motos per realitzar els últims quilòmetres de la tarda, fins al nostre destí, Picamoixons, via Vimbodí i Montblanc.
Cal fer una menció especial a la única dona motoista del Picamoto, la Mireia, donat que al matí del diumenge va fer la gesta de plantar-se a Prades via Alcover, Mont-ral i Capafonts amb la seva fabulosa Honda NSR de 75cc amb bastanta facilitat i sense massa problemes..